François Porcile (nascut el 3 de març de 1944 a París) és un director de cinema, assagista, historiador del cinema i musicòleg francès.
Biografia
Amant del cinema -Porcile va entrar a la professió en primer lloc a través del muntatge- François Porcile també es va sentir molt aviat atret per la música. Al llarg de la seva carrera com a cineasta i musicògraf, va declinar i va combinar les seves dues passions artístiques connectant-les íntimament. Com a director de cinema, François Porcile, va dirigir més de 150 pel·lícules, curtmetratges i llargmetratges, ficció i documentals, per a cinema i televisió[1] especialment per a Gaumont, l'INA, Arte, FR3 o TF1. La seva filmografia abasta molts temes, des de la història (Vents d'est, vents d'ouest; Mise à mort d'une république; Propaganda - L'image et son pouvoir), a les arts visuals (Élie Faure ou l'esprit des formes; André Derain thèmes et variations) incloses la fotografia (Le Paris de Robert Doisneau), cinema (Émile Cohl image par image), literatura (Itinéraire d'Alejo Carpentier) o diversos fets socials (Quinze jours en août, l'embellie; Femmes de la mine; Les veilleurs du Val).
Com a musicògraf, va signar diverses obres importants sobre música, incloses dues sobre música francesa de 1871 a 1965, publicades per Fayard,[2] una monografia de Maurice Ohana (coescrita amb Édith Canat de Chizy), entrevistes amb el violinista Jean Leber i la compositora Édith Canat de Chizy, i un llibre (coescrit amb Bruno Giner) sobre les institucions i l'aposta musical a Espanya durant la Guerra Civil (1936–1939).
Algunes de les seves pel·lícules han estat guardonades (Festival de Colombo el 1974, Festival de Besançon el 1986) així com diverses de les seves musicografies, com ara el Prix Armand Tallier el 1972 per Maurice Jaubert, musicien populaire ou maudit el premi del Sindicat de la Crítica el 2001 i de l’Académie Charles Cros el 2002 per Les conflits de la musique française 1940-1965 i un altre premi de l'Académie Charles Cros per Maurice Ohana, coescrita amb Édith Canat de Chizy (2005).
1969: Présence de la musique à l'écran,[3] Éditions du Cerf
1971: Maurice Jaubert : Musicien populaire ou maudit ?,[4] les Éditeurs français réunis, (Prix Armand-Tallier in 1972)
1992 La Musique à l'écran,[5] Cinémaction n°62, dirigida per François Porcile i Alain Garel, Éditions Corlet / SACEM / Télérama, ISBN 2854803760
1995: Les Musiques du cinéma français, a Almbain Lacombe, Bordas, ISBN 2040197923
1999: La Belle Époque de la musique française : le Temps de Maurice Ravel, 1871–1940,[6]Fayard, ISBN 2213603227
2001: Les Conflits de la musique française, 1940–1965,[7] Fayard ISBN 2213609268 (Prix du Syndicat de la critique in 2001 and of the Académie Charles Cros in 2002)
