François Fillon (Le Mans, 4 de març de 1954) és un polític francès, membre del partit Unió pel Moviment Popular i Primer Ministre durant el govern de Nicolas Sarkozy (2007-2012).
Fillon va néixer el 4 de març de 1954 a Le Mans, al departament de Sarthe, de la regió del País del Loira. Prové d'una família acomodada i gaullista; el seu pare és notari, i la seva mare és una historiadora de molta anomenada. El seu germà petit és un talentós pianista.
Biografia
Va estudiar al col·legi privat "Saint-Michel-des-Perrais", i al liceu Notre-Dame de Sainte-Croix a Le Mans; i el 1972 es va graduar de Batxillerat de Filosofia. Després va continuar els seus estudis a la Université du Maine (Universitat de Maine), situada també a Le Mans; obtenint allí un Mestratge en Dret Públic el 1976. A l'any següent obté un D.E.A. (Diploma d'Estudis Avançats) en Dret Públic a la Université Paris-Descartes (també coneguda com a Université Paris V) de Paris; i un altre D.E.A. en Ciències Polítiques a la Fundació Nacional de Ciències Polítiques.[1][2]
Primer ministre
Després de guanyar les eleccions presidencials del 2007, Nicolas Sarkozy va nomenar Fillon com a primer ministre, que va encapçalar un govern de coalició de Unió pel Moviment Popular (UMP), Partit Radical (PRV), Els Centristes (NC), Fòrum de Republicans Socials (FRS) obert a les personalitats d'esquerra, creant de fortes tensions a l'UMP.[3]
Les eleccions legislatives es van celebrar el 10 i el 17 de juny de 2007, poques setmanes després de la segona volta de les eleccions presidencials del 6 de maig i la dreta va conservar la majoria del 2002 tot i perdre uns 40 escons davant els socialistes. Fillon va encapçalar un nou govern de coalició d'UMP, PRV, NC, FRS i La Gauche Moderne (LGM). El FRS va passar a anomenar-se Partit Cristianodemòcrata (PCD) el 20 de juny de 2009[4] i tres dies després va quedar fora en la remodelació del govern.[5] Fillon va dimitir el 13 de novembre de 2010 per permetre una remodelació del Gabinet, que es va composar d'UMP, PRV i NC.[6]
El govern va posar en marxa diverses reformes entre elles la revisió general de polítiques públiques, mostrant-se partidari de reduir el nombre de funcionaris a partir de la no substitució d'un de cada dos funcionaris que s'anessin jubilant, i en 2010, va reformar les pensions elevant l'edat de jubilació de 60 a 62 anys.[7]
Fillon va dimitir el 10de maig de 2012 després de l'èxit electoral obtingut pel socialista François Hollande, que el 6 de maig de 2012 va nomenar Primer Ministre Jean-Marc Ayrault.[8]
Després del govern
Fillon fou candidat en les primàries presidencials de la dreta francesa de 2017, defensant un programa conservador liberal; guanya la segona ronda (novembre de 2016) contra Alain Juppé i es converteix en el candidat del seu partit per a les eleccions presidencials de 2017,[9] però no va aconseguir prou suport per arribar a la segona volta, que va enfrontar Emmanuel Macron i Marine Le Pen.[10]
Condemna
Després de diversos anys d'investigacions sobre el Cas Fillon i un judici que va durar gairebé sis mesos, va ser condemnat a cinc anys el 20 de juny de 2020, per haver ocupat de forma fraudulenta la seva dona com a assistent parlamentària, sense que hi treballés.[11] El 29 de juny de 2020, la seva dona Penèlope també va ser condemnada de tres anys.[11] Tots dos van recórrer les seves sentències. Les condemnes es van reduir a quatre anys, un d'ells en ferm, 375.000 euros de multa i 10 anys d'inelegibilitat per a François i dos anys de presó suspesa, dos d'inhabilitació i una multa de 375.000 euros per a Penèlope per un tribunal d'apel·lació francès el 9 de maig de 2022. El seu antic adjunt, Marc Joulaud, també fou condemnat a tres anys de pres i cinc anys d'inhabilitació.[12]
Referències
- ↑ «Sarkozy nombra de nuevo a Fillon primer ministro y le encarga formar gobierno francés» (en castellà). La Vanguardia.
- ↑ Nicolas Sarkozy nombra de nuevo a François Fillon como Primer Ministro, en El Mercurio de Chile.
- ↑ «Devant l'UMP, Fillon défend l'ouverture de Sarkozy» (en francès). Le Monde, 07-07-2007. [Consulta: 28 novembre 2024].
- ↑ «Boutin crée le parti chrétien-démocrate» (en francès). Le Figaro, 20-06-2009. [Consulta: 14 gener 2025].
- ↑ Laurent, Samuel. «Que vont devenir les ministres débarqués ?» (en francès). Le Figaro, 29-06-2009. [Consulta: 14 gener 2025].
- ↑ «Le centre organise la riposte contre la "mainmise UMP-RPR" sur l'exécutif» (en francès), 16-11-2010. [Consulta: 14 gener 2025].
- ↑ «François Fillon» (en francès). La loi Pinel. [Consulta: 17 desembre 2024].
- ↑ «Profile: French Prime Minister Jean-Marc Ayrault». BBC, 15-05-2012. [Consulta: 31 desembre 2019].
- ↑ «Fillon guanya les primàries de la dreta amb el 69% dels vots, segons les primeres dades oficials». VilaWeb.cat. [Consulta: 27 novembre 2016].
- ↑ Rabella Ytarte, Maria. «Macron i Le Pen repetiran el duel de 2017 per arribar a l'Elisi». Nació, 11-04-2022. [Consulta: 28 novembre 2024].
- ↑ 11,0 11,1 «L'ex-primer ministre francès François Fillon, condemnat a dos anys de presó». El Nacional, 29-06-2020. [Consulta: 4 desembre 2024].
- ↑ «Affaire Penelope Fillon : le procès de François Fillon renvoyé au 29 avril 2025» (en francès). Sudouest, 25-11-2024. [Consulta: 4 desembre 2024].
