Francisco Villar Liébana

Plantilla:Infotaula personaFrancisco Villar Liébana
Biografia
Naixement23 maig 1942 Modifica el valor a Wikidata (82 anys)
Torredonjimeno (Província de Jaén) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid
Salamanca Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciólingüista, professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Salamanca (1979–)
Universitat Complutense de Madrid (–1979) Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsFrancisco Rodríguez Adrados Modifica el valor a Wikidata

Francisco VIllar Liébana (Torredonjimeno, província de Jaén, 23 de maig de 1942) és un filòleg i catedràtic de lingüística indoeuropea a la Universitat de Salamanca des de 1979.[1] Fou deixeble de Francisco Rodríguez Adrados, encara que més tard se'n distancià.[2]

Biografia

Va ser professor de lingüística indoeuropea en la Universitat Complutense de Madrid fins a l'any 1979, any en què va obtenir la càtedra de la mateixa disciplina a la Universitat de Salamanca. Ha dut a terme nombrosos estudis sobre les llengües paleohispàniques, contribuint entre altres a la comprensió dels Bronzes de Botorrita [3] (un dels més grans testimonis de la varietat oriental d'escriptura celtibera)[4] i, més en general, de les llengües celtes continentals,[5] i al desenvolupament dels estudis sobre el tartessi i el lusità.

També ha contribuït al desenvolupament de la indoeuropeística, donant suport a la hipòtesi kurgana proposada per Marija Gimbutas i oposant-se a la hipòtesi anatòlica que proposà, des de l'arqueologia, Colin Renfrew.[6] Altres aportacions es refereixen a la dialectologia indoeuropea i a la reconstrucció del procés d'indoeuropeització d'Euràsia, amb particular atenció a les contribucions procedents dels estudis de genètica històrica de Luigi Lucca Cavalli-Sforza; en aquest context, lidera un equip multidisciplinari dedicat a investigar els orígens de l'indoeuropeu a través d'un estudi ètnic-lingüístic dels agricultors neolítics i de les poblacions mesolítiques.[7]

Obres

Entre les seves nombroses obres destaca el manual Los indoeuropeos y los orígenes de Europa. Lenguaje e historia (1991), traduït a diverses llengües.

  • Lenguas y pueblos indoeuropeos, Madrid, Istmo, 1971.
  • Origen de la flexión nominal indoeuropea, Madrid, Instituto "Antonio de Nebrija", 1974. ISBN 978-84-0003-988-2.
  • Dativo y locativo en el singular de la flexión nominal indoeuropea, Salamanca, Ediciones Universidad de Salamanca, 1981. ISBN 978-84-7481-146-9.
  • Ergatividad, acusatividad y género en la familia lingüística indoeuropea, Salamanca, Ediciones Universidad de Salamanca, 1983. ISBN 978-84-7481-249-7.
  • Los indoeuropeos y los orígenes de Europa. Lenguaje e historia, Madrid, Gredos, 1991 (1996²). ISBN 978-88-15-12706-8.
  • Estudios de celtibérico y de toponimia prerromana, Salamanca, Ediciones Universidad de Salamanca, 1995. ISBN 978-84-7481-809-3.
  • Indoeuropeos y no indoeuropeos en la Hispania prerromana. Las poblaciones y las lenguas prerromanas de Andalucía, Cataluña y Aragón según la información que nos proporciona la toponimia, Salamanca, Ediciones Universidad de Salamanca, 2000. ISBN 978-84-7800-968-8.
  • El IV bronce de Botorrita (Contrebia Belaisca): arqueología y lingüística, Salamanca, Ediciones Universidad de Salamanca, 2001. ISBN 9788478008759.
  • Vascos, celtas e indoeuropeos. Genes y lengua (con Blanca M. Prosper), Salamanca, Ediciones Universidad de Salamanca, 2005. ISBN 978-84-7800-530-7.

Referències

  1. ↑ Gandia Gomar, Vicente «25640: ORDEN de nombramiento a don Francisco Villar Liébana.» ( PDF). Butlletí Oficial de l'Estat, 280, 30-10-1979, pàg. 25179.
  2. ↑ Villar Liébana, Francisco «Tipología y reconstrucción (Réplica a F. R. Adrados)» ( PDF). Habis, 16, 1985, pàg. 9-42.
  3. ↑ Villar, Francisco. «La línea inicial del bronce de Botorrita». A: Francisco Villar. Studia Indogermanica et Palaeohispanica in honorem A. Tovar et L. Michelena. Salamanca: Ediciones Universidad de Salamanca, 1990, p. 392. ISBN 978-84-7481-618-1. 
  4. ↑ Alvar Ezquerra, Jaime. Diccionario de historia de España. Madrid: Ediciones AKAL, 2001, p. 621. ISBN 978-84-7090-366-3. 
  5. ↑ Villar, Francisco «Le locatif celtibérique et le caractère tardif de la langue celtique dans l'inscription de Peñalba de Villastar». Zeitschrift für Celtische Philologie, 44, 1991, pàg. 56-66. ISSN: 0084-5302.
  6. ↑ Villar, Francisco. Los indoeuropeos y los orígenes de Europa. Lenguaje e historia. Salamanca: Ediciones Universidad de Salamanca, 1991, p. 48-55. ISBN 978-88-15-12706-8. 
  7. ↑ SINC. «Investigadores esclarecen las raíces étnico-lingüísticas de Europa y Asia Suroccidental» (HTML). Usal, 13-02-2008.

Enllaços externs