Francisco Prósper Zaragoza (L'Alqueria de la Cisterna, Mislata, 16 d'octubre de 1920 - Eivissa, 2003) és un contructor de decotars, director artístic, figurinista i guionista cinematogràfic valencià, un dels impulsors dels efectes especials al cinema d'Espanya.[1]
Biografia
Aficionat a la pintura, música i a l'artesania, va estudiar belles arts a la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles. Després va aprendre modelatge, pintura i tècnica al taller del mestre faller Regino Mas. El 1946 marxà a Madrid, on va treballar als Estudios CEA i als Estudios Sevilla Films sota les ordres de Francisco Canet, que participaven en les produccions de Cifesa. Va ser director artístic a Currito de la Cruz (1949), Balarrasa (1951) i Surcos (1951), on es va encarregar de fer els decorats. S'especialitzà en maquetes, trucatges i efectes especials, i va treballar a produccions cinematogràfiques internacionals que es van rodar a Espanya com Mister Arkadin d'Orson Welles (1955), El Cid d'Anthony Mann (1961), Lawrence d'Aràbia de David Lean (1962), 55 dies a Pequín de Nicholas Ray (1963), La batalla de les Ardenes de Ken Annakin (1965), Viatges amb la meva tia de George Cukor (1972) i Els tres mosqueters de Richard Lester (1976).[2]
El 1957 es va graduar a l'Institut d'Investigacions i Experiències Cinematogràfiques (IIEC), però només va dirigir dos llargmetratges, Confidencias de un marido (1963) i Un día es un día (1968), així com el guió de Los chicos con las chicas. Tanmateix, deixà la direcció i va compatibilitzar la docència a l'Escola Oficial de Cinema amb els treballs com a figurinista i director artístic. El 1994 va fer el guió de la pel·lícula de Joan Piquer i Simón La isla del diablo i va rebre un premi homenatge a les Medalles del Cercle d'Escriptors Cinematogràfics de 1995 per la seva carrera.[3] Després es va retirar a Eivissa, on va morir el 2003.
Filmografia (com a constructor de decorats)
Referències
