Francis Maseres

Biografia
Naixement	15 desembre 1731 Londres (Regne de la Gran Bretanya)
Mort	19 maig 1824 (92 anys) Reigate (Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda)
Cursitor Baron de l'Exchequer
1773 – 1824 ← John Tracy Atkyns – George Bankes →
Procurador General del Quebec
1766 – 1769 ← George Suckling – Henry Kneller →
Dades personals
Formació	Kingston Grammar School (–1748) Clare College (1748–1755)
Activitat
Ocupació	advocat, polític
Ocupador	Exchequer (1773–1824) Inner Temple (1758–) Clare College, fellow (1756–1759)
Membre de	Royal Society
Premis
Membre de la Royal Society

Francis Maseres (Londres, 15 de desembre de 1731 - Reigate, 19 de maig de 1824) fou un matemàtic i polític anglès del segle xviii conegut sobretot pels seus llibres de text.

Els pares de Maseres eren francesos protestants que van abandonar França en revocar-se l'Edicte de Nantes. El seu pare era metge, prou reconegut a Londres.^[1]

Després de l'escola, el 1748, Maseres juntament amb el seu germà Peter, van ingressar al Clare College de la universitat de Cambridge, on van obtenir el seu títol el 1752, essent Francis un dels alumnes més premiats de la seva promoció. L'any 1755 va obtenir el grau de magister. El 1750 havia ingressat al Inner Temple on es va qualificar el 1758, exercint d'advocacia durant uns anys.^[2]

El 1766 va ser nomenat fiscal general de la província de Quebec, càrrec que va mantenir fins al 1769, i que va ser el motiu del seu interès pels assumptes colonials, tot i mantenir fortes discrepàncies amb el governador general de la província, Guy Carleton, qui el considerava massa anticatòlic.^[3]

En retornar a Londres, va ser nomenat cursitor baron (primer administrador) del Exchequer (el ministeri de finances), càrrec que va mantenir fins a la seva mort als 93 anys.

La seva obra matemàtica no solament està mancada d'originalitat, sinó que, a més, les seves obres van tenir una desafortunada influència en l'ensenyament de les matemàtiques durant unes quantes dècades.^[4]

L'exemple més clar es troba en el seu rebuig dels nombres negatius per ser "buits de contingut real" en la seva opinió.^[5] En el seu llibre A Dissertation on the Use of the Negative Sign in Algebra (Londres, 1758), argumenta que l'aritmètica no té el mateix rigor que la geometria perquè s'ha introduït en aquella el concepte de quantitat negativa i que els signes ${\displaystyle +}$ i ${\displaystyle -}$ que s'utilitzen davant els nombres no són més que sense-sentits i argot incomprensible.^[6]

Una mica més d'interès tenen les seves taules logarítmiques^[7] (Scriptores Logarithmici, 1791-1807) i els seus estudis de teoria de la probabilitat,^[8] entre els que es poden citar: A proposal for establishing life-annuities in parishes for the benefit of the industrious poor (Londres, 1772), Principles of the Doctrine of Life Annuities explained in a familiar manner (Londres, 1783) i The Doctrine of Permutations and Combinations (Londres, 1795) que no és més que una traducció de l'Ars Conjectandi de Bernoulli.

De la seva experiència al Quebec, va sorgir un interès pels temes colonials^[9] als que va dedicar els següents tractats:

• Considerations on the expediency of admitting Representatives from the American Colonies to the House of Commons (1770)^[10]
• Account of the Proceedings of British and other Protestants of the Province of Quebec to establish a House of Assembly (1775)^[11]
• The Canadian Freeholder, a Dialogue shewing the Sentiments of the Bulk of the Freeholders on the late Quebeck Act (1776–1779)^[12]

També fruit del seu interès per la història va escriure:^[13]

• Select Tracts on Civil Wars in England, in the Reign of Charles I (1815)

• Cashin, Edward J. Governor Henry Ellis and the Transformation of British North America (en anglès). University of Georgia Press, 2007. ISBN 9780820331256. 
• Kaunzner, Wolfgang. «Logarithms». A: Ivo Grattan-Guinness (ed.). Companion Encyclopedia of the History and Philosophy of the Mathematical Sciences (en anglès). Routledge, 1994, p. 210-228. ISBN 0-415-09238-8. 
• Kishlansky, M.A. «What Happened at Ware?» (en anglès). The Historical Journal, Vol. 25, Num. 4, 1982, pàg. 827-839. DOI: 10.1017/S0018246X00021245. ISSN: 0018-246X.
• Mappin, John «The Political Thought of Francis Maseres» (en anglès). McGill University - Theses, 1968, pàg. 1-263.
• Martínez, Alberto A. Negative Math: How Mathematical Rules Can be Positively Bent (en anglès). Princeton University Press, 2006. ISBN 978-0-691-12309-7. 
• Pycior, Helena M. «Historical Roots of Confusion among Beginning Algebra Students: A Newly Discovered Manuscript» (en anglès). Mathematics Magazine, Vol. 5, Num. 3, 1982, pàg. 150-156. DOI: 10.2307/2690081. ISSN: 0025-570X.
• Ruíz Muñoz, David. Manual de estadística (en castellà). Universidad Pablo de Olavide, 2004. ISBN 9788468861531. 

• O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Francis Maseres» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
• Schaaf, William L. «Maseres, Francis» (en anglès). Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 2 abril 2015].
• Martin, Ged. «Maseres, Fancis» (en anglès). Oxford Dictionary of National Biography, 2004. [Consulta: 4 gener 2025].