Siacci va estudiar a la Universitat de Roma, en la que es va graduar el 1860. Fervent nacionalista, el 1861 es trasllada a Torí (Roma encara no formava part del nou nat Regne d'Itàlia), on s'incorpora a l'exèrcit. Després de la campanya contra els austríacs, passa a ser professor de balística a l'escola d'artilleria de Torí, compaginant aquesta docència amb la de professor mecànica superior de la universitat de Torí.[1]
Després de ser elegit dues vegades diputat, el 1892 passa a ser senador del Regne. L'any següent es trasllada a Nàpols, on serà professor de mecànica a la seva universitat fins a la seva mort. Estant a la reserva, va rebre el grau de General Major.[2]
Siacci és recordat per un teorema que du el seu nom, el teorema de Siacci,[3] sobre la conversió de coordenades polars en radials, i pels seus treballs de balística,[4] entre els que sobresurten les seves taules de la funció de resistència.[5]
Casey, James «Siacci’s resolution of the acceleration vector for a space curve». Meccanica, Vol. 46, 2011, pàg. 471-476. DOI: 10.1007/s11012-010-9296-x.
O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Francesco Siacci» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.(anglès)
