Francesco Queirolo (Gènova, 1704 - Nàpols, 1762) va ser un escultor genovès actiu a Roma i Nàpols durant el rococó i el barroc.[1]
Biografia
Queirolo va néixer a Gènova l'any 1704; després d'estudiar a la mateixa ciutat amb Bernardo Schiaffino, va instal·lar-se a Roma durant la dècada de 1720 sota la protecció del cardenal Spinola, i va entrar al taller de Giuseppe Rusconi. L'any 1733 va obtenir el tercer premi de l'Accademia di San Luca en escultura de primera classe. Influït per Antonio Coradini, s'instal·là a Nàpols l'any 1752 on realitzà l'escultura del Desengany (Disinganno) per a la capella de Sansevero.[2] Morí a Nàpols l'any 1762.
A partir de 1752, Queirolo treballa grirebé exclusivament en la decoració de la capella Sansevero de Nàpols, per a la qual realitza la seva obra mestra, El Desengany (Disinganno).[2] L'estàtua mostra un pescador que s'allibera d'una xarxa amb l'ajuda d'un àngel i representa l'abandó del pecat gràcies a l'intel·lecte. L'obra, esculpida en un únic bloc de marbre, era tan ambiciosa que va considerar-se impossible de realitzar.[4]
