Francesco Ardolino (Roma, 1966) és un professor de la Universitat de Barcelona. Nascut a la capital italiana el 1966 es va doctorar en Filologia Catalana a la Universitat de Barcelona amb una tesi sobre Jordi Sarsanedas, l'any 2002. Actualment és professor agregat del Departament de Llengües i Literatures Modernes i d'Estudis Anglesos de la mateixa universitat[1][2] i és membre de la coordinació del Màster Oficial CRIC.[3]
S'ha especialitzat en l'estudi de les literatures italiana i catalana del segle xx, i ha traduït a l'italià obres de Pere Calders, Josep Palau i Fabre, Baltasar Porcel, Carme Riera, Jaume Cabré, Sebastià Alzamora i Susanna Rafart.[4] També va treballar com a ajustador de diàlegs cinematogràfics amb sèries com I Fluppys.
Va ser un dels impulsors de la creació de la revista Haidé. Estudis maragallians, de la qual és codirector des de la seva fundació, l'any 2011. A banda de les seves contribucions sobre el poeta Joan Maragall, cal destacar el seu interès cap a les avantguardes i a la literatura postmoderna. És fundador i codirector de la revista de cultura contemporània Compàs d'amalgama.[5]
Publicacions
- 2004 El silenci de la paraula. Estudi sobre l'obra narrativa de Jordi Sarsanedas
- 2004 Dizionario dell'uso dei verbi italiani (juntament amb Ursula Bedogni)
- 2006 Una literatura entre el dogma i l'heretgia. Les influències de Dante en l'obra de Joan Maragall
A part dels llibres escrits per ell, també ha estat curador i/o coeditor de diverses obres:
- 2001 Federigo Tozzi, Bèsties
- 2004 Imparables (Antologia poètica)
- 2007 Dino Campana, Cants Òrfics
- 2007 Salvatore Quasimodo, Obra poètica
- 2007 Ten Dragons. The latest Sant Jordi Prizes (recull assagístic)
- 2009 Marco Polo, La descripció del món
- 2014 En eterna vigília. Tradició i compromís en l'obra de Iannis Ritsos
Premis
Referències
Enllaços externs
