Francesc de Sales Maspons i Labrós (Granollers, Vallès Oriental, 1840 — Bigues, Vallès Oriental, 1901) fou un folklorista,[1] doctor en dret i notari, germà de la també escriptora Maria del Pilar Maspons i del polític Marià Maspons. A banda d'esdevenir degà del col·legi notarial de Barcelona, presidí els Jocs Florals de Barcelona (1897) i l'Associació d'Excursions Catalana (1883-91), on impulsà la seva unió amb l'Associació Catalanista d'Excursions Científiques per constituir el Centre Excursionista de Catalunya, que presidí (1892-96).
Col·laborà, entre altres publicacions, a Lo Gai Saber, Calendari Català i La Renaixença. El seu fill Francesc Maspons i Anglasell també publicà nombroses obres. En 1875 fou nomenat acadèmic de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.
Obres
- Lo Rondallayre: Quentos Populars Catalans (1871) ( llegiu-lo)
- Jochs de la infancia (1874)
- Tradicions del Vallés (1876)
- Les bodes catalanes (1877)
- De Mollet á Bigas (1882)
- Lo Vallès (1882)
- Fantasies y tradicions (1884)
- Cuentos populars catalans (1885)
- Semprevives (1885)
Bibliografia
- Mendoza, Cristina. Ramon Casas, Retrats al carbó. Sabadell: Editorial AUSA, 1995, p. 282pp. (catàleg MNAC). ISBN 84-8043-009-5.
- «Francesc de Sales Maspons i Labrós». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- Pinzell, "F. Maspons y Labrós" a Pèl & Ploma, vol. III, núm. 82, Barcelona, novembre 1901, p. 180-181, fig. p. 176
Referències