|
Aquest article tracta sobre el boxejador català. Si cerqueu el jesuïta català, vegeu «Francesc Ros».
|
Francesc Ros i Murtra |
|
| Naixement | 2 maig 1907 
Barcelona |
|---|
| Mort | valor desconegut |
|---|
| Altres noms | El tulipán |
|---|
|
| Ocupació | boxador |
|---|
| Activitat | 1924 - 1935 |
|---|
| Esport | boxa |
|---|
Francesc Ros i Murtra (Barcelona, 2 de maig de 1907 - ?) fou un boxejador català de la dècades de 1920 i 1930.[1][2]
De la mà de l'exboxejador Àngel Artero, començà a entrenar al Punching Ball Club del barri de Gràcia. Debutà com a púgil el 1924 i el mateix any passà al professionalisme. Conegut com el tulipà, formà part dels anomenats tres mosqueters de Gràcia, juntament amb Josep Gironès i Carles Flix.[3] El 1927 es proclamà campió d'Espanya de pes wèlter, i el 1932 i de pes mitjà. El 1926 ja havia guanyat el Campionat de Catalunya de pes wèlter. Com a professional, disputà 72 combats, amb un balanç de quaranta-set victòries, vuit nuls i disset derrotes. El 1935 disputà el seu últim combat. El 26 de març de 1929, en un combat a l'Olympia, situat a la Ronda de Sant Pau de Barcelona, va obtenir una victòria molt amarga. Quan va sonar la campana del final del desè i darrer assalt, el seu contrincant, Luis Perazzio, va quedar inconscient i no es va despertar mai més. Profundament afectat, Ros va abandonar els combats durant un temps ben llarg.[4]
Durant la guerra del 36, se sap que va estar al Front d'Aragó.[5] Posteriorment va anar a parar a un camp de concentració, però no se sap on va morir ni en quines circumstàncies.[2][6]
Referències
