Francesc Roca i Simó (Palma, 4 de gener de 1874 - Madrid, 9 de maig de 1940) fou un arquitecte mallorquí.[1]
Es va titular a l'Escola Superior d'Arquitectura de Madrid el 1906. Devers 1907 començà a manifestar influències modernistes. Projectà, entre altres edificis, la Casa Segura a Palma (1908), amb influències secessionistes. Posteriorment evolucionà cap a l'adopció d'elements Art Nouveau i acabà conreant l'eclecticisme. Projectà Can Cassassayas (1908-09) i construí la casa Roca (1908), també a Palma. Els seus edificis presenten ornamentacions de gran qualitat, tant les elaborades amb ferro, com les de ceràmica i vidre.[1]
Residí a l'Argentina entre 1909 i 1915), on duu a terme diversos projectes. A Rosario, feu el Palau Cabanelles, el Club Español, l'Asociación Española de Socorros Mutuos i el Palau Remonda; i a Buenos Aires el Banco de Castilla. És considerat l'introductor de l'estètica modernista a l'Argentina. El 1915 retorna a Mallorca i a l'any següent projectà a Palma l'edifici del Col·legi Notarial de Balears. El 1924 s'estableix a Madrid, on fou arquitecte d'hisenda i diocesà (1927) i també de Sòria (1929).[1]
Amb la Guerra Civil va derivar cap a obres de caràcter triomfalista propi dels primers anys del franquisme. D'aquesta etapa destaca l'edifici del Govern Civil de Palma (carrer Constitució, 1936-1940); i amb el seu fill Antoni Roca Cabanellas i l'escultor Josep Ortells el Monument a les víctimes del creuer Baleares.
Referències
Bibliografia
