Francesc Puig i Alfonso (Barcelona, 1865 – 1946) fou un editor, llibreter i polític local català, avi del pintor i artista Antoni Tàpies i Puig.
Biografia
Tenia una llibreria a la plaça nova, fundada el 1860 pel seu pare Eudald Puig i Soldevila (1829-1891), originari de Ripoll, i el primer a editar obres de teatre en català.[1]
Fou president de la Cambra Oficial del Llibre. Des de 1906 fou membre de la Junta Oficial de l'Hospital Clínic de Barcelona, de la que en seria president i secretari. Fou president de la secció d'Agricultura i de la Propietat Immoble de Foment del Treball Nacional, membre de la Cambra de Comerç de Barcelona i vicepresident el 1920 de la Societat Econòmica Barcelonesa d'Amics del País.[2][3]
Fou regidor a l'Ajuntament de Barcelona per la Lliga Regionalista durant els períodes 1905-1909 i 1914-1917. Fou un dels quatre signants del Dictamen del Pressupost Extraordinari de Cultura de febrer de 1908. Va exercir d'alcalde en funcions quan la visita d'Alfons XIII en 1908.[4] Durant la dictadura de Primo de Rivera va enviar un missatge a Alfons XIII en defensa del català. El 1935 va vendre la seva llibreria a l'Editorial Litúrgica Española.
Obres
- Las cabras de leche, sus razas, su cria y sus productos. Enfermedades. Tratado completo de la fabricación de quesos de varias clases (1903)
- Cocina de cuaresma (1904)
- La cuina catalana (1907)
- Protección de la infancia y represión de la mendicidad (1911), en col·laboració amb Ramon Albó
- Relaciones entre los organismos benéficos y la represión oficial de la mendicidad... (1914)
- Beneficencia en Barcelona (1920)
- Beneficencia (1927)
- Curiositats barcelonines (Memòries, 1919)
- Recordant coses passades (Memòries, 1934)
- Recuerdos de un setentón (Memòries, 1943)
Referències
