Francesc Boronat i Cano (Barcelona, 18 de novembre de 1932 – 13 de març de 2003[1][2]) és un antic jugador d'hoquei sobre patins català de les dècades de 1940 i 1950.
Trajectòria
Començà a jugar a hoquei al Catalunya Club d'Hoquei, que jugava a la pista del Turó, a l'edat de 15 anys.[3] Després jugà al Casp, Valldèmia i Esc. Comerç, i 1953 signà pel RCD Espanyol.[3] El 1957 es casà i romangué un any allunyat de les pistes, i el 1960 es retirà definitivament, després d'esdevenir campió del món.[3] Amb la selecció espanyola fou 112 cops internacional, jugant entre 1954 i 1960.[3][4] El seu palmarès inclou 4 campionats de Catalunya, 4 d'Espanya, 2 del Món (1954 a Barcelona i 1955 a Milà), 1 d'Europa (1957), 3 copes llatines i tres copes de les Nacions.[3]
Fou seleccionador espanyol entre 1962 i 1966, i guanyà dos nous campionats del món els anys 1964 i 1966. Fou, per tant, campió del Món com a jugador i com a seleccionador.[5]
Palmarès
- RCD Espanyol
- Espanya
Referències
