La seva carrera artística, va continuar durant el regnat de Lluís XVIII, que el va honrar amb la baronia (1819), entrada a l'Institut de França, la Legió d'Honor, entre altres títols i també la seva obra va ser compensada amb una saludable fortuna. El canvi del gust artístic cap a la pintura romàntica i la revolució de 1830 van deprimir el seu esperit i va morir a París el 1837.
Des de 1786, Gérard va ser un dels deixebles predilectes del gran Jacques-Louis David, compaginant l'assistència al taller amb el treball com a gravador per obtenir el necessari per viure. David va aconseguir evitar que Gérard fos cridat a files durant la Revolució Francesa, obtenint un càrrec de jutge al Tribunal Militar. El 1795 es va convertir en el primer rival del seu mestre i protector com a retratista, sorgint també un enverinat enfrontament amb Antoine-Jean Gros.
El seu ràpid gir polític en admetre l'arribada dels Borbons va fer guanyar a Gérard una significativa fama, convertint-se en el pintor oficial de Lluís XVIII, obrint un taller de renom de retrats aparatosos i superficials.
El seu estil entra dins de les coordenades neoclàssiques, diferenciant-se de David en compondre les seves obres amb menys agitació i en emprar unes tonalitats més delicades. A més del retrat, va tractar assumptes mitològics i pintures històriques, obtenint un interessant èxit.
,_later_Baron_G%C3%A9rard_MET_DP327712.jpg)
.jpg)
_-_mus%C3%A9e_Carnavalet.jpg)