El formalisme és un corrent crític en literatura que intenta jutjar l'obra només pel seu contingut, deixant de banda el context (com la crítica filològica tradicional), l'autor (com la crítica psicologista) o el receptor (com l'hermenèutica o l'anomenada crítica impressionista). Va ser conreat a principi del segle xx, sobretot a Rússia i Praga, on va fusionar-se amb l'estructuralisme.[1]
El formalisme intenta definir la literarietat, és a dir, objectivar allò que distingeix un text ordinari de la literatura. Per això es fixa en les figures d'estil, ja que l'allunyament del llenguatge comú té efectes artístics i permet identificar la creativitat de l'autor. Aquest estil ha de tractar-se científicament, basant-se en proves del mateix text i no en conceptes subjectius com la bellesa o l'emoció que puguin suscitar.
Referències
Vegeu també