Fons Jaume Vicens Vives

Infotaula d'organitzacióFons Jaume Vicens Vives
EpònimJaume Vicens i Vives Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusfons documental Jaume Vicens i Vives Modifica el valor a Wikidata
Exlibris del Fons Jaume Vicens Vives de la Universitat de Girona[1][2]

El Fons Jaume Vicens Vives de la Universitat de Girona reuneix la biblioteca i part de l'arxiu personal de Jaume Vicens i Vives (Girona, 6 de juny del 1910 - Lió, 28 de juny del 1960).

Història del fons

El 7 de juny de 1988 els hereus de Jaume Vicens Vives van cedir el fons de l'historiador a l'Institut de Llengua i Cultura Catalanes, Secció d'Història Jaume Vicens Vives de l'Estudi General de Girona, i al 20 de gener de 1989 es va inaugurar la Biblioteca Jaume Vicens Vives. L'abril del 1998 el fons es va traslladar definitivament a la sala de llegats de la Biblioteca del campus del Barri Vell de la Universitat de Girona.[3]

Descripció del fons

El fons reuneix la biblioteca personal de Jaume Vicens Vives i part del seu arxiu personal. El conjunt del fons té un doble interès: per una banda pel seu valor bibliogràfic intrínsec i, per l'altra, pel valor afegit dels llibres i de la documentació que conté, que donen compte de la trajectòria d'un dels historiadors més influents en la històriografia catalana i espanyola del segle XX".[4]

El fons es pot consultar a la Biblioteca del campus del Barri Vell de la Universitat de Girona Arxivat 2016-03-04 a Wayback Machine..

Biblioteca personal

La biblioteca personal està composta per 3.974 monografies (2.711 llibres i 1.263 fullets) i 102 títols de revista.[5] La biblioteca mostra la diversitat dels interessos de Jaume Vicens Vives. Predominen els volums dedicats a la història, la geografia i l'economia però també hi ha un gran nombre de llibres de narrativa i poesia catalana, castellana, francesa i anglesa.[6]

Entre els llibres del fons n'hi ha 414 que estan dedicats pels seus respectius autors. Aquestes dedicatòries permeten reconstruir la xarxa de relacions de l'historiador i donen al fons un valor afegit.[7]

La base de dades de dedicatòries permet consultar-les i filtrar-les segons autor, títol del llibre, any o paraula clau.

Arxiu personal

La Universitat de Girona custodia part de l'arxiu personal de Jaume Vicens Vives, format per manuscrits, material docent i d'investigació, en català i castellà, amb abundants referències bibliogràfiques i anotacions extretes de documentació d'arxius. També s'inclou documentació personal, malgrat que és la família de l'historiador la que conserva l'arxiu personal.[8]

Els documents mantenen l'estructura i disposició original:[9]

Inventari dels manuscrits del Fons Jaume Vicens Vives [10]
1. Càtedres: Saragossa, Història universal i d'Espanya. Història econòmica[11] 1930-1960] Documents relatius a les activitats docents de Jaume Vicens Vives. La major part dels documents, hològrafs, estan escrits en castellà.
2. Barcelona. Contribució de Guerra 1838. Estructura dels contribuents barcelonins [12] [1940-1959] Documents relatius a diferents línies de recerca de Jaume Vicens Vives. Documents, hològrafs, en català i castellà, hi predominen els manuscrits.
3. Càtedra. Explicacions [13] [1948-1958] Documents relatius a l'activitat docent de Jaume Vicens Vives, hi predominen les notes sobre les explicacions donades a les assignatures que aquest impartia.
4. Oposicions [14] [1933-1960] Documents manuscrits relatius a les recerques i activitats privades de Jaume Vicens Vives
5. Fitxers [15] [s.d.] 30 fitxers amb referències i extractes de llibres, articles i documents d'arxiu relacionats amb les activitats docents i de recerca de Jaume Vicens Vives, el catàleg d'autors i temàtic de la seva biblioteca i un conjunt de fitxers sobre personalitats i entitats de la burgesia catalana del s. XIX, a més d'un fitxer d'adreces

Digitalització

Al llarg del 2012 alguns d'aquests documents s'han digitalitzat [16][17] i actualment es poden consultar al Repositori de Fons Especials de la Universitat de Girona

Entre els documents digitalitzats trobem 178 manuscrits relatius a apunts de les càtedres, 13 relatius a blocs temàtics, 6 relatius a diferents línes de recerca, 15 guions de cursos, 93 cartes i 15 documents personals. En total són 202 manuscrits representatius del fons personal de Jaume Vicens Vives.

Correspondència

Per altra banda, part de la correspondència de Vicens Vives ha estat publicada a: Clara, J., Cornellà, P., Marina, F. i Simon, A. (eds.). Epistolari de Jaume Vicens. Girona: Cercle d'Estudis Històrics i Socials, 1994-1998.[18] En aquests dos volums s'hi apleguen 187 i 408 cartes escrites per Vicens Vives i dirigides a un total de 139 corresponsals.

Referències

  1. ↑ «Exlibris del Fons Jaume Vicens Vives de la UdG». Memòria Digital de Catalunya. [Consulta: 2 març 2016].
  2. ↑ Puigvert i Solà, J.M «Marques de biblioteca». Revista de Girona, 225, 2004, pàg. 578 [Consulta: 2 març 2016].
  3. ↑ Rufí, Jaume; Serarols, Montserrat «El fons Jaume Vicens Vives a la Biblioteca de la Universitat de Girona». Fons Jaume Vicens Vives. Universitat de Girona, Col·lecció Ex-libris 1, [2002], pàg. 5-11.
  4. ↑ Puigvert i Solà, Joaquim M. «Presentació». Fons Jaume Vicens Vives. Universitat de Girona, Col·lecció Ex-libris, 1, [2002], pàg. 3-4.
  5. ↑ «Catàleg de la Universitat de Girona». [Consulta: 2 març 2016].[Enllaç no actiu]
  6. ↑ Rufí, Jaume; Serarols, Montserrat «El fons Jaume Vicens Vives a la Biblioteca de la Universitat de Girona». Fons Jaume Vicens Vives. Universitat de Girona, Col·lecció Ex-libris, 1, [2002], pàg. 5-11.
  7. ↑ Gorini, Carles «Un passeig per la biblioteca Vicens i Vives». Revista de Girona, 261, 2010, pàg. 101-104.
  8. ↑ «Fons Jaume Vicens Vives». Universitat de Girona. [Consulta: 15 març 2016].
  9. ↑ Domingo Hernández,, María del Mar «La descoberta de Jaume Vicens Vives a través dels seus documents personals». Fons Jaume Vicens Vives. Universitat de Girona, Col·lecció Ex-libris, 1, [2002], pàg. 13-18.
  10. ↑ «Manuscrits del Fons Jaume Vicens Vives». Universitat de Girona. [Consulta: 3 març 2016].
  11. ↑ «Càtedres: Saragossa, Hª Universal i d'Espanya, Hª Econòmica». Universitat de Girona. [Consulta: 3 març 2016].
  12. ↑ «Barcelona. Contribució de Guerra 1838». Universitat de Girona. [Consulta: 3 març 2016].
  13. ↑ «Càtedra. Explicacions». Universitat de Girona. [Consulta: 3 març 2016].
  14. ↑ «Oposicions». Universitat de Girona. [Consulta: 3 març 2016].
  15. ↑ «Fitxers». Universitat de Girona. [Consulta: 3 març 2016].
  16. ↑ «La UdG digitalitza el fons Vicens Vives». El Punt Avui, 12-12-2012. [Consulta: 3 març 2016].
  17. ↑ «Culmina el procés de digitalització del Fons Especial Jaume Vicens Vives». Universitat de Girona, 01-12-2012. [Consulta: 3 març 2016].[Enllaç no actiu]
  18. ↑ Clara, Josep; Cornellà, Pere; Marina, Francesc; Simon, Antoni (eds.). Epistolari de Jaume Vicens. Girona: Cercle d'Estudis Històrics i Socials, 1994-1998, p. 2 v. (261, 577 p.). ISBN 8492016108. 

Enllaços externs