Durant la seva carrera va tenir sentiments de culpabilitat, la qual cosa li va causar un expedient per negar-se a una execució el 1952.[1] Es va negar a continuar després de l'execució de Trespalacios el 1953, per la qual cosa va ser format expedient i condemnat.[2] Va al·legar que als seus fills els feien la vida impossible al col·legi per l'ofici del seu pare.[3]
Menyspreat pel seus veïns, distanciat de la seva família i mancat de recursos, arribà a fer de captaire per a viure.[1] Se suïcidà el 1970.[4]
Alguns dels reus executats per Florencio Fuentes
Va arribar a realitzar diverses execucions múltiples, com la de nou reus a la Presó Modelo de Barcelona el 1944.
↑ 1,01,11,21,3Eslava Galán, Juan. Verdugos y Torturadores. Madrid: Ediciones Temas de Hoy, 1993.
↑Martínez, Rubén «Una aproximación a la pena de muerte durante el franquismo». La pena de muerte y su abolición en España. Los Libros de la Catarata, 1995.