Florenci Bassa Rocas

Plantilla:Infotaula personaFlorenci Bassa Rocas
Biografia
Naixement1889 Modifica el valor a Wikidata
Llofriu (Baix Empordà) Modifica el valor a Wikidata
Mort1961 Modifica el valor a Wikidata (71/72 anys)
Buenos Aires (Argentina) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióperiodista, fotògraf Modifica el valor a Wikidata
Obra
Localització dels arxius
Família
MareIrene Rocas i Romaguera Modifica el valor a Wikidata
GermansMaria Gràcia Bassa i Rocas Modifica el valor a Wikidata

Florenci Bassa Rocas (Llofriu, Palafrugell, Baix Empordà, 1889 - Buenos Aires, 1961), fill d'Irene Rocas, fou un periodista català establert a l'Argentina, de pensament nacionalista català, que col·laborà amb el periòdic La Nación i amb la revista Ressorgiment, igual que la seva germana, Maria Gràcia Bassa Rocas.[1][2]

Als 16 anys va marxar a l'Argentina amb el seu futur cunyat Joan Llorens, marit de Maria Gràcia Bassa.[3] Primer va treballar a Toay, a la província de la Pampa, més tard va treballar de pagès a la Colònia Catalana i posteriorment va treballar en les empreses de la família Llorens.

L'any 1914 retornà a Catalunya. El 1921 es casà amb Cèlia Palau de l'Argentina però amb orígens catalans. Després de la Guerra Civil retornen a l'Argentina, on va treballar per a l'editorial Joventud, filial de la de Barcelona i on va fundar la seva pròpia editorial, Camino. Va col·laborar com la seva germana Gracieta amb el periòdic Ressorgiment tant amb articles com amb fotografies, utilitzant el pseudònim de Bruguera. Es van arribar a publicar més d'un centenar de les seves fotografies, sobretot de paisatges i indrets gironins. També fou membre de l'equip del periòdic argentí La Nación. Va mantenir contactes amb el món cultural i amb moviments catalanistes. Com la seva mare Irene Rocas i els seus germans Maria Gràcia i Serafí, Florenci Bassa va ser simpatitzant de l'esperanto com a llengua auxiliar internacional.[4]

El seu fons documental es conserva, juntament amb el de la seva família, a l'Arxiu Municipal de Palafrugell.[5]

Referències

  1. ↑ Comissió Amèrica i Catalunya 1992, Generalitat de Catalunya. Diccionari dels catalans d'Amèrica. Barcelona: Curial Edicions Catalanes SA, 1992, p. 189. 
  2. ↑ Turró, Jordi «La família Bassa Rocas, la viva història rural de Llofriu». Revista de Palafrugell, 01-07-2004 [Consulta: 9 agost 2012].[Enllaç no actiu]
  3. ↑ Piferrer, Maria «La casa de cultura de Llofriu». Revista de Palafrugell, 01-10-2010 [Consulta: 9 agost 2012].[Enllaç no actiu]
  4. ↑ «Els Bassa Rocas. Catalanisme i esperantisme». Arxiu municipal de Palafrugell. Arxivat de l'original el 2017-04-11. [Consulta: 11 abril 2017].
  5. ↑ «Fons documentals de l'Arxiu Municipal de Palafrugell». Ajuntament de Palafrugell. Arxivat de l'original el 2014-08-08. [Consulta: 6 agost 2014].

Bibliografia

  • BACARDÍ, Montserrat. Catalans a Buenos Aires. Records de Fivaller Seras. Lleida. Pagès editors. 2009.
  • GRANDE FRISCIA, ANA MARÍA. De l'Empordà a l'Argentina. M. Gràcia Bassa, una llofriuenca amb empenta. Dins Revista del Baix Empordà, núm 9. (20 d'abril del 2005), pp. 57.
  • GRAU I FERRANDO, DOLORS (1999b). "De Llofriu a Buenos Aires. La presència empordanesa a Amèrica". Dins Revista de Girona, núm. 192 (gener-febrer 1999), pp. 36-42.
  • GRAU I FERRANDO, DOLORS. Quan les parets parlen. Els grafits de la casa Bassa Rocas de Llofriu. Estudis del Baix Empordà, volum. 28. 2009
  • MARINÉ I DURAN, JOSEP. L'arquitectura. Conèixer Palafrugell. Ajuntament de Palafrugell i Ediciones Omega. Palafrugell. 2010. P. 50-51.
  • PUJADÓ, JUDIT. Una família culta i singular. Dins La Vanguardia. Girona. (27 de juny del 2008).
  • SAURÍ, M. CONCEPCIÓ. Papers i agraïments que travessen l'Atlàntic. Dins Nou Palafrugell, núm. 251 (6 d'abril del 2007).
  • TURRÓ, JORDI. CASALS, EVA. De Palafrugell a Amèrica. Quaderns de Palafrugell, núm. 20. Ajuntament de Palafrugell. 2011.
  • VILA, PEP. Records d'una representació del "Ball d'en Serrallonga", a Llofriu i Torrent. Estudis del Baix Empordà, núm. 28. 2009.pp. 179.

Enllaços externs