Filla fruit del matrimoni de Mary (née Frewen)[1] i d' Augustus Aylward, rector de l'església de Sant George a Brede, East Sussex on, al 1862 Florence hi naixia a la mateixa rectoria.[2] Descendent del compositor i organista de les catedrals de Winchester i Norwich Richard Aylward[2] (1626-69). Als 9 anys ja acompanyava els serveis del seu pare amb l'orgue a l'església de Sant George.[1] Estudia orgue amb el Dr. John Abram i als 12 anys ja comença a compondre.[3] Ja en l'edat de l'adolescència les seves obres sonaven en diferents concerts.[2]
Florence Aylward va deixar una gran empremta musical a la ciutat de Hastings, incloent la composició a Dickens Revue Hospital Blue pel teatre, Gaiety, al 1919.[2] És citada també per la revista The Musical Times on se li fa menció pels seus esforços en el prometedor inici de la temporada de tardor de la "Madrigal Society" en l'article: Musica en les Provincies l'any 1921.[5] També farà de jutgessa musical, entre altres, en competicions celebrades a Hastings entre els anys 1913 i 1915.[6][7]
Va treballar com a organista a St Leonard's fins al 1946, citada per la revista "The Magazine of Music" al 1893 com una de les millors acompanyants del moment.[8]
Vida Privada
Es casa al 1881 a Rye, East Sussex, amb Harold Kinder, enginyer i arquitecte[2]. Van concebre un fill junts al 1886, Harold Frewen.[4] Tot i el seu matrimoni no abandona la seva tasca musical.[8] Mor a Baldslow, Hastings, l'octubre del 1950 com a Florence Kinder. Seguint la tradició de la família, les seves cendres van ser escampades a l'església de St George de Brede.[2]
Després de la Primera Guerra Mundial
La Primera Guerra mundial també va deixar empremta en el gènere de la cançó. Veiem en diferents casos que el pas de la guerra ha produït canvis en les composicions: van deixar de musicar escriptors alemanys, les cançons s'allunyen dels ritmes regulars i dels patrons mètrics...
Mentre que molts compositors s'allunyen del gènere de la cançó les dones se'n aferren. Tot i això els efectes de la guerra van fer que la demanda caigués en picat. Això va afectar les compositores a nivell mundial. Als Estats Units Carrie Jacobs Bond i Caro Roma; i a Gran Bretanya a Alicia Adélaïde Needham i a Florence Aylward.
Aylward després de l'any 1919, (després de la guerra) només va compondre 10 cançons més de les seves 150 cançons, tot i que va viure fins al 1950. Tant la musicalitat com els poemes que havien alimentat el seu èxit abans de la dècada del 1920 van caure en desgràcia.[9]
Heinrich, Adel. Organ and Harpsichord Music by Women Composers: An Annotated Catalog Volum 30 de Contributions in Economics and Economic History Edició 30 de Music reference collection, ISSN 0736-7740 (en anglès). 1991. ABC-CLIO, 1991, p. 373. ISBN 0313268029, 9780313268021.
Extra Supplement: The Competition Festival Record December 1, 1913. vol. 54. The Musical Times, 1913, p. 1-4. JSTOR907745.
Extra Supplement: The Competition Festival Record June 1, 1915. vol. 56. The Musical Times, 1915, p. 1-4. JSTOR910761.
Music in the Provinces. vol. 62. The Musical Times, 1921, p. 864–872. JSTOR908576.
Reynolds, Christopher «DOCUMENTING THE ZENITH OF WOMEN SONG COMPOSERS: A DATABASE OF SONGS PUBLISHED IN THE UNITED STATES AND THE BRITISH COMMONWEALTH, CA. 1890-1930». Notes, vol. 69, núm. 4, 2013. JSTOR43672639.