Floreana

Plantilla:Infotaula indretFloreana
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Tipusvolcà
illa Modifica el valor a Wikidata
EpònimCarles II d'Anglaterra i d'Escòcia, Juan José Flores, Verge Maria, Santa María i Mercedes Jijón Modifica el valor a Wikidata
Part deilles Galápagos Modifica el valor a Wikidata
Localitzat a l'entitat geogràficailles Galápagos Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativaEquador Modifica el valor a Wikidata
Map
 1° 17′ 51″ S, 90° 26′ 03″ O / 1.2975°S,90.4342°O / -1.2975; -90.4342
Banyat peroceà Pacífic Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Altitud444 m Modifica el valor a Wikidata
Dimensió16 (amplada) × 18 (longitud) km
Punt més altCerro Pajas Modifica el valor a Wikidata
Superfície172,53 km² Modifica el valor a Wikidata

Floreana (també anomenada Charles i Santa María) és una de les illes de l'arxipèlag de les Galápagos. Rep el nom en honor de Juan José Flores, el primer president de l'Equador, durant l'administració del qual el govern equatorià va prendre possessió de l'arxipèlag. També se la coneix com a Santa María en honor d'una de les caravel·les de Colom.[1]

Té una superfície de 173 km² i una altitud màxima de 640 metres. Va ser una de les primeres illes a ser habitades i que més polèmica va causar en la premsa internacional de la primeria del segle xx. Flamencs rosats i tortugues marines nien en aquesta illa entre desembre i maig.

A la Badia de Correus, des del segle xx els baleners van fer servir un barril a manera d'oficina de correus perquè les lletres poguessin ser recollides i lliurades als destinataris, principalment a Europa i els Estats Units, pels vaixells que hi passessin en el seu viatge de retorn. A la Corona del Diable, un con volcànic submergit, es poden observar interessants formacions coral·lines.

Fauna

L'ocell pinsà de Darwin modest (Camarhunchus pauper) és un endemisme que només viu en aquesta illa.[2]

Referències

  1. Goldberg, Maren. «Santa María Island | Galapagos, Wildlife, Nature» (en anglès). Encyclopædia Britannica. [Consulta: 8 juny 2024].
  2. Ferrer, Xavier; de Sostoa, Adolf; Folch, Ramon. «Els pinsans de les Galápagos». Biosfera. Encyclopedia Catalana. [Consulta: 8 juny 2024].