La flora als Països Catalans comprèn les plantes vasculars del territori insular i continental dels Països Catalans que tenen una superfície d'uns 70.000 km² i s'estenen entre 1° 30′ de longitud Oest i 4° 20′ de longitud Est i entre 37° 50′ i 43º 00 de latitud Nord.[1] La flora als Països Catalans no presenta una unitat des del punt de vista de la flora sinó que és diversa, ja que s'hi succeeixen relleus i climes variats. Als Països Catalans s'hi presenten pràcticament la totalitat dels tipus de paisatge vegetal de l'Europa occidental.
Ramonda myconi, dins els Països Catalans només es troba a CatalunyaDetall de la fulla de Lavandula dentata, que només es troba al País Valencià, Mallorca i EivissaCyclamen balearicum (pa de porc) planta endèmica de Mallorca però també s'ha trobat, aïlladament, al Rosselló
Territoris florístics
Territori pirenaic (Pyrenaicum). Dels Pirineus catalans principalment en el seu vessant oriental i meridional, només ho són en el vessant septentrional la Vall d'Aran, la Solana d'Andorra (fonts de l'Arieja) i el Capcir, on neix l'Aude.
Territori ruscínic (Ruscinicum). Regió de la tramuntana entre les Corberes i el Massís de les Gavarres dividida entre plana rossellones al nord i plana empordanès al sud de la serra de l'Albera.
Territori catalanídic (Catalanidicum). Zona de les serres costaneres catalanes que va de l'Empordà al Millars, dividit en tres parts: Del'Empordà al Llobregat, del Llobregat a l'Ebre i de l'Ebre al Millars
Territori auso-segàrric (Auso-segarricum). Altiplà central aproximadament
Territori sicòric (Sicoricum). Regió continental aproximadament Baixa plana (entre 120 a 500 m) situada a la part occidental de Catalunya.
Territori serrànic (Serranicum). L'extrem sud-est de les muntanyes ibèriques a'l'inetrios del País Valencià els Serrans, etc.
Territori mediovalentí (Mediovalentinum) Plana litoral del Millars al Xúquer.
