Flor d'Enamorats és el més original dels cançoners que va compilar Joan de Timoneda (1518-1583) durant el Renaixement. D'aquest cançoner s'han trobat fins a nou edicions posteriors, a més de la de Timoneda i a Barcelona, cosa que indicaria ben clar l'encert del recull,[1] on figuren, a més, un bon grapat de textos poètics en valencià, alguns dels quals se suposen originals de Timoneda, que van ser publicats l'any 1971 per Joan Fuster.
Flor d'enamorats és un cançoner elaborat a València, que consta de poemes en català i en castellà. Aquesta obra i, en general, aquesta època de la literatura catalana ha estat estudiada, molt especialment per l'especialista Vicent Josep Escartí.
Só qui só
Poema Só qui só que no só jo segons l'edició d'Ernest Moliné i Brasés (Flor d'enamorats : cançoner català del segle xvi tret del bilingüe donat a l'estampa l'any 1573, ca. 1900).
Só qui só és un poema de Joan Timoneda que forma part del cançoner Flor d'enamorats. Ha estat musicat i interpretat per diversos autors com Raimon i Paco Muñoz. Així Raimon l'inclou ja l'any 1974 en el disc A Víctor Jara, realitzat amb la col·laboració de músics d'avantguarda francesos com Michel Portal. Posteriorment ha estat reprès nombroses vegades pel mateix Raimon i també per Paco Muñoz al disc Els nostres poetes, 1998.
Lletra del poema:
Só qui só
Só qui só, que no só io,
puix d'amor mudat me só.
Io crec cert que res no sia,
o, si só, só fantasia,
o algun home que somia
que va alcançar algun do,
puix d'amor mudat me só.
Só del tot transfigurat;
só aquell que era llibertat,
i ara d'amors cativat
me veig molt fora raó,
puix d'amor mudat me só.
Si só, puix que en lo món vixc
i a mi mateix avorrixc,
i segons que discernixc
veig la qui em dona passió
puix d'amor mudat me só.
Autoria
Timoneda fou el responsable de compilar aquelles cançons i retocar-les, va afegir o va llevar versos o inclús, en alguns casos, ell mateix les va inventar. En la mateixa línia trobem el Sarao de amor (1561) de Timoneda.
Temàtica
El tema general del cançoner és la seducció amorosa.
Els poemes contenen els costums amatoris generalitzats a la ciutat de València de l'època.
L'obra mostra, al costat d'elements populistes, elements propis de la tradició com són els temes característics dels trobadors (debat entre els ulls i el cor), la imatge ausiasmarquiana de les sagetes de l'amor o la discussió sobre la capacitat amatòria dels vells i dels joves.
