Originalment es van encunyar a la seca de Perpinyà i eren d'or pur; aquests primers florins de la corona de Mallorca eren coneguts també com a florins mallorquins. Més endavant el rei i la Generalitat van acordar de rebaixar-ne la llei a 18 quirats. El seu pes voltava els 3,4 grams.
A partir del 1365 també es fabricaren florins a les seques de Barcelona, València i Saragossa (en aquesta darrera ciutat, però, només durant tres anys, atès que els estaments aragonesos van imposar que la moneda exclusiva del regne d'Aragó continués essent el dinerjaquès de billó), i a partir de 1390 a la ciutat de Mallorca. Els florins foren batuts fins que foren substituts pel ducat en temps de Ferran el Catòlic.[3] Al llarg de la seva vigència hi hagué intents de substituir-lo per altres tipus que no reeixiren com el timbre d'or, el pacífic o el ducat joaní.
A l'anvers dels florins catalans, a semblança dels florentins, hi ha la imatge de Sant Joan dempeus amb un ceptre, i al revers una flor de lis, amb alguns afegitons característics i diferenciadors.
Referències
↑Crusafont i Sabater, M; Comas i Ezequiel, R. El florí d'or català: Catalunya, València, Mallorca. Barcelona: Asociación Numismàtica Española i Societat Catalana d'Estudis Numismàtics, 1996. ISBN 84-7283-336-4.
↑Carbonell i Curell, Anna; Abad i Carilla, Montserrat. Història, política, societat i cultura dels països catalans. Enciclopèdia Catalana, 1996, p. 398.
↑Aguado Bleye, Pedro. Manual de historia de España: Reyes católicos; casa de Austria, 1474-1700 (en castellà). 11a ed.. Espasa-Calpe, 1974, p. 201-211. ISBN 8423948749.