Després de les seves primeres publicacions, Il Dito in bocca (1968) i L'angelo custode, (1971), amb què ja es va manifestar com una gran novel·lista, la seva primera obra destacada fou la novel·la I Beati anni del castigo (1989), a la qual seguí més tard Proleterka, declarat pel Suplement literari del Times com el millor llibre de 2003.[2] També és traductora a l'italià de Marcel Schwob i Thomas de Quincey.
Treballà amb el músic italià Franco Battiato sota el nom artístic de «Carlotta Wieck».[3]
La seva és una literatura radical, hermètica i freda, d'un lirisme dur, basat en un llenguatge més que poètic, evocatiu, que ha estat qualificada d'inquietant i pertorbadora.[4][5][6]
