Final Fight

Publicació	25 novembre 1989
Gènere	beat 'em up i videojoc amb personatges LGBT
Personatges	Mike Haggar (en) , Cody (en) , Guy (en) i Horace Belger (en)
Característiques tècniques
Sistema operatiu	iOS
Plataforma	Game Boy Advance, ZX Spectrum, Super Nintendo Entertainment System, Amstrad CPC, Sega Mega Drive, Commodore 64, PlayStation Portable, Amiga, iOS i Sega CD
Modes	un jugador, multijugador i mode cooperatiu
Format	descàrrega digital
Dispositiu d'entrada	pantalla tàctil
Equip
Desenvolupador(s)	Capcom
Editor	U.S. Gold
Productor	Yoshiki Okamoto
Dissenyador	Akira Nishitani (en) i Akira Yasuda
Compositor	Bun Bun
Distribuidor	Nintendo eShop i App Store
Qualificacions
ESRB CERO
Més informació
MobyGames	final-fight
Sèrie: Final Fight

Imatges externes
	Flyer

Final Fight és un videojoc beat 'em up de desplaçament lateral produït per Capcom dissenyat per Akira Nishitani,^[1] i produït per Yoshiki Okamoto.^[2] Originalment llançat com a joc arcade el 1989, va ser el setè títol llançat per al maquinari del sistema CP. Ambientat a la fictícia Metro City, el joc permet al jugador controlar un dels tres lluitadors de carrer: l'antic lluitador professional i alcalde de la ciutat Mike Haggar, el lluitador expert Cody Travers i el ninja actual Guy. El trio es va proposar rescatar Jessica (la filla de Haggar i la xicota de Cody) quan és segrestada per la Mad Gear Gang.

El joc va començar a desenvolupar-se com una seqüela de Street Fighter original llançat el 1987, sota el títol de treball Street Fighter '89,^[3] però el gènere es va canviar d'un joc de lluita a un beat 'em up i el títol es va canviar a Final Fight després de l'èxit de Double Dragon. Final Fight va ser portat a diversos ordinadors i consoles domèstiques, inclosos el ZX Spectrum, Super NES i Sega CD.

Es va convertir en un gran èxit comercial en arcades, venent 30.000 unitats a tot el món, alhora que es va convertir en el joc d'arcade més taquillera del 1990 al Japó i el kit de conversió d'arcades més taquillera de l'any als Estats Units. La versió Super NES també va vendre 1,5 milions de cartutxos a tot el món. Va generar la sèrie Final Fight, seguida de diverses seqüeles. El seu equip de desenvolupament va treballar més tard en el Street Fighter II, i alguns dels personatges de Final Fight van aparèixer com a lluitadors jugables en altres entrades de la franquícia, com la subsèrie Street Fighter Alpha.