Treballà a la fàbrica del seu pare des dels 14 anys. Investigà els problemes de la filatura de fibres tèxtils i el 1913 inventà un dispositiu per a la filatura del cotó de grans estiratges, sistema que revolucionà la indústria cotonera perquè reduïa molt considerablement el temps i el cost de la filatura.[2]
El presentà oficialment el 30 de setembre de 1913[3] a l'Escola Industrial de Sabadell, fou patentat i des del 1925 fou adoptat per les principals fàbriques de tot el món. Posteriorment anà perfeccionant el mecanisme amb la creació de nous models que foren adoptats també universalment. Per explotar els seus invents creà diverses companyies, algunes a l'estranger. El 1915 creà l'empresa Filatures Casablancas, que, després de la forçada interrupció provocada per la Primera Guerra Mundial i la postguerra, esdevingué l'empresa matriu d'una multinacional. Fins al 1936, les patents Casablancas s'introduïren a França i Bèlgica (Louis Motte), Anglaterra (amb la Casablancas Hight Draft Co. Ltd. de Manchester, dirigida per Francesc Permanyer), l'URSS i Xina (Claudi Portella), Estats Units (amb l'American Casablancas Co.), Mèxic (Martirià Mirabet i Eudald Franquesa), Brasil (Salvador Inglada), Japó, Turquia i Grècia. El grup serà dirigit des de Ginebra i Nova York pels seus fills Joan i Ferran.
