Va desenvolupar el seu art des d'una pintura de caràcter social, naturalista, amb "argument", en els seus començaments, fins a la recreació d'escenes de costums, de tall realista, totalment impregnades del luminisme valencià d'entre els segles XIX i XX. Sens dubte, Cabrera és també un dels millors pintors de paisatges de la seua generació i excel·lent retratista.
La Diputació Provincial d'Alacant li designa l'ajuda per a San Fernando de Madrid, i en 1891 i fins a 1893 el pensionat de Roma.[1] En 1888 comença a pintar murals per als temples alcoians de Santa Maria, Sant Jordi, que encara es conserva, Sant Agustí i Sant Maure i Sant Francesc.
Tota la seua carrera està plena de guardons en concursos nacionals i internacionals de pintura. Algunes obres seues són Huérfanos, Naúfragos, La muerte d'un santo, Mors in Vita, Marina (dàrsena d'Alacant), Pastora italiana, Mi dulce esposa, Napolitana, Cardenal, El pan nuestro[2] i Sermón soporífero. Obra escultòrica: el bust de Cervantes del passeig de Cervantes d'Alcoi i el Crist de l'esplanada de l'ermita de Polop.
L'Ajuntament d'Alcoi en la seua col·lecció d'art conserva quadres de Cabrera destacant Mors in vita i Al Abismo. Per altra banda a l'església de Sant Jordi es pot admirar el mural que va fer on es representa la mort del cabdill àrab Al-Azraq (d'on prové la tradició que va donar peu a les festes de Moros i Cristians) i que van ser salvades durant la guerra gràcies a la intervenció de l'escultor alcoià Peresejo. Fa uns anys este mural va partir una restauració no falta de polèmica. Per altra banda a l'església de Sant Maure i Sant Francesc podem veure quadres de Fernando Cabrera als que els falta una bona restauració, que es trobaven en els carcanyols dels arcs de l'antic temple i que van ser arrancats de les parets abans de l'incendi del temple en la guerra civil. Posteriorment els quadros van ser mutilats per a adaptar-los als marcs en què es troben hui en dia. La temàtica és sobre la vida dels sants Maure abat i Sant Francesc de Sales.
Premis
Segona Medalla a l'Exposició Nacional de 1890 per Huérfanos.
Primera medalla en l'Exposició de la Societat Econòmica d'Amics del País d'Alacant per La muerte d'un santo
↑Adrián Espí. Notes i documents sobre pensionats alacantins de belles arts a Roma durant el segle xix
↑Donat a l'ajuntament d'Alacant en 1927 en resposta a l'ajuda de la Diputació d'Alacant a Madrid i Roma i pel nombrament de Fill Adoptiu per part d'aquest ajuntament. Enrique Cerdán Tato. La Gatera (1995).
↑Don Fernando Cabrera Cantó presenta uno de los poquísimos asuntos que hay en la exposición: "Mors in vita" lo titula, y por cierto que el contraste entre los cadáveres que dos mozos uniformados disponen para su disección en una sala anatómica, y el paisaje risueño, lleno de luz y embellecido por las galas de la estación florida, no puede ser más elocuente.La ilustración española y americana, 22 de maig de 1899. Nº XIX-299
Bibliografia
Berenguer Barceló, Julio, Historia de Alcoy, Llorens, Alcoy, 1977, ISBN 84-400-4018-0.
Hernández Guardiola, Lorenzo, Fernando Cabrera Cantó, (1866-1937), Diputació Provincial d'Alacant, 2005, ISBN 84-96206-46-7
,_Museu_de_Belles_Arts_de_Val%C3%A8ncia.jpg)
