Fernando Tomás de Páramo Gómez (Granada, 25 de novembre de 1987) és un advocat, periodista i polític català d'origen andalús. Fou diputat al Parlament de Catalunya pel partit Ciutadans en l'onzena i dotzena legislatures.[1] Fou també diputat al Congrés dels Diputats d'Espanya durant la breu XIII legislatura.
Biografia
Nascut a Granada, es va criar al barceloní barri de Pedralbes. És llicenciat en Dret i Periodisme per la Universitat Abat Oliba CEU de Barcelona, màster per la Universitat de Navarra-IESE, especialitzat en gestió d'empreses de Comunicació a Madrid i Nova York.[2]
És advocat membre del Col·legi d'Advocats de Barcelona, professor de comunicació televisiva a l'ESERP Business School de Barcelona i director de programes de ràdio i de televisió com La Veu del Soci a 25 tv, Temps de Luxe a Onda Cero i Radio Marca Barcelona. Des de 2005 és membre de la Fundació del Reial Madrid.[3]
És membre del consell assessor de la Jove Cambra d'Empresaris de Barcelona. Secretari de comunicació de Ciutadans i membre de la seva executiva des de 2014, fou elegit diputat a eleccions al Parlament de Catalunya de 2015. Se'l considera una de les persones del nucli dur d'Albert Rivera i Inés Arrimadas.[1]
A les eleccions al Parlament de Catalunya de 2015 fou elegit diputat per Ciutadans on va ser el portaveu adjunt de Ciutadans, repetint el 2017, quan seria la llista més votada.[4]
El juliol de 2018 va deixar el seu escó al Parlament de Catalunya i es va establir a Madrid, amb l'objectiu de gestionar la direcció de campanyes del seu partit.[1]
A les eleccions generals del 28 de maig de 2019 es presentà per la circumscripció de Barcelona a la candidatura liderada per Inés Arrimadas aconseguint un dels quatre escons de Ciutadans.[5]
A les eleccions generals del 10 de novembre de 2019 va repetir candidatura al Congrés dels Diputats obtenint també l'escó. No obstant això, els resultats del seu partit a aquestes eleccions i consegüent dimissió del seu líder, Albert Rivera, van fer que mai arribés a recollir l'acta de diputat, presentant la seva renúncia a la vida política el 21 de novembre de 2019.[6]
Publicacions
Referències
Enllaços externs