Fernando Fernández Tapias (Vigo, 24 de novembre de 1938 - Madrid, 25 d'octubre de 2023) va ser un empresari i navilier espanyol.
Biografia
Va ser el setè dels dotze fills del matrimoni de Juan Manuel Fernández Román (1893-1970) i Alma Carolina Tàpies Molins (1906-1993). A causa de la seva falta d'atenció en els estudis, el seu pare va decidir que treballés a la llotja del port de Vigo. Posteriorment, va fer un curs de gestió i la diplomatura en l'Institut Internacional d'empreses de la Universitat de Deusto. Als 25 anys, va contreure matrimoni amb Victoria Riva de Luna (Chiqui),[1] amb la qual va tenir quatre fills. Les bones relacions amb el seu sogre, propietari de la naviliera Suardíaz, li van servir com a llançament professional.
Es va casar posteriorment amb Juana García-Courel Mendoza[2] amb la qual va tenir 2 fills.
El 2002 es va casar en terceres núpcies amb Nuria González Sánchez, trenta anys menor que ell, filla d'una exdiputada del Partit Popular, amb la qual va tenir dos fills més.[3]
Els seus darrers anys de vida es va moure entre Vigo (la seva ciutat natal), Madrid (per ocupar-se de la presidència de la Cambra de comerç) i Marbella, lloc on estiuejava.[4][5][6][7][8][9][10][11][12][13]
L'any 2010 va patir la desaparició del seu fill Bosco José, mentre practicava submarinisme, el qual va ser trobat mort a Lanzarote per dos bussos l'any 2012.[14] Va col·laborar amb Mensajeros de la Paz, l'ONG catòlica de l'influent sacerdot Ángel García, conegut com El Padre Ángel.
Activitat empresarial
Va ser fundador de les empreses navals Amura S.A. i Roda S.A.; a més, també va ser propietari de Fernández-Tapias S.A. (naval, 1991), Conservas Peña S.A. i Conservas Portonovo S.A. (dedicades al congelat i enllaunat de mariscs i peixos), la secció marítima de Bureau Veritas SAF (dedicada al control de qualitat) i Viajes Sandra’s S.A., vicepresident primer del Reial Madrid Club de Futbol durant les presidències de Florentino Pérez i també conseller d'Unión Fenosa, Viajes Marsans i Construcciones OHL.[15][16][17][18]
De 1985 a 2002 va ser president de la Confederació Empresarial de Madrid-CEOE i el 2004 va vendre la seva flota de bucs petroliers a Teekay, de la qual va exercir com a filial a Espanya i Llatinoamèrica. A més, el seu navilier, també va posseir un 20,5% de les drassanes Navigasa.
Reconeixements
El 1994 va rebre el Premi a l'Empresari de l'Any, atorgat per la Cambra Oficial de Comerç i Indústria de Madrid.
Referències