Ferdinand Coudray

Plantilla:Infotaula personaFerdinand Coudray
Biografia
Naixement5 gener 1882 Modifica el valor a Wikidata
Perpinyà (Catalunya del Nord) Modifica el valor a Wikidata
Mort1962 Modifica el valor a Wikidata (79/80 anys)
Alcalde de Perpinyà
4 març 1941 – 19 agost 1944
← Antoine Castillon – Fèlix Mercader →
Conseller municipal de França
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític, militar Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Rang militargeneral de brigada Modifica el valor a Wikidata
ConflicteSegona Guerra Mundial Modifica el valor a Wikidata
Obra
Localització dels arxius

Ferdinand Coudray [nt 1] (5 de gener del 1882 - 1962) va ser alcalde de Perpinyà durant la Segona Guerra Mundial. Havia fet carrera a la Sanitat Militar, on tenia[2] la graduació de "Médecin Général" (equivalent en grau a un general de brigada).

Biografia

El 1902 es presentà [3] a les proves per entrar a l'Escola del servei de Sanitat Militar, i es doctorà en medicina a la Universitat de Lió el 1905 amb la tesi Des luxations de l'épaule dites congénitales. Durant la primera guerra mundial era "médecin-major" de 2a. classe a l'hospital de Tessalònica quan, al juliol del 1917, fou (novament) esmentat a l'ordre del dia perquè:

« s'est acquis de nombreux titles militaires dans le service régimentaire et dans les formations sanitaires de l'avant. A pris part aux combats autour de Metzeral et du Ban-de-Sapt. Antérieurement cité au Bulletin officiel pour sa brillante conduite dans les combats du Haut-Guir (Maroc). Actuellement au centre hospitalier, s'est montré organizateur précis et complet, faisant face aux plus hautes difficultés de tout ordre. »
— Citació, al Journal Officiel de la République Française [nt 2]

Estava destinat al 157è regiment d'infanteria (a Barceloneta de Provença) quan el 1919 va ser transferit a l'escola de sanitat militar de Lió; encara hi era el 1921, en ascendir a "médecin-major" de 1a. classe. El 1930 era comandant a la direcció de serveis del ministeri de la guerra quan obtingué el grau de tinent coronel mèdic i, abans, de ser transferit a Perpinyà [5] com a metge en cap i president de la comissió de reforma de l'hospital militar de la ciutat. El 1934 encara romania a l'hospital (en aquell moment mixt civil-militar) quan fou nomenat coronel. El 24 juny del 1938 fou ascendit a "Médecin Général" [6] director adjunt de Serveis Mèdics del Ministeri de Defensa, i a l'agost del mateix any va ser destinat [7] a Rouen com a director del servei de sanitat de la 3a. regió militar.

Alcalde de Perpinyà

Fou nomenat pel govern de Vichy [8] per ocupar l'alcaldia de Perpinyà el 4 de març del 1941, després d'un fugaç [nt 3] Antoine Castillon. Portà a terme la remodelació de la plaça de darrere l'oficina de Correus, que dedicà al coronel Arbanère, un militar [nt 4] mort a la primera guerra mundial. A l'Alliberament de Perpinyà, el 19 d'agost del 1944, a en Coudray el substituí el resistent Félix Mercader.

Distincions

Havia estat distingit amb els nomenaments de cavaller (1 d'abril del 1917) i oficial [11] de la Legió d'Honor. Aquest darrer, el 1931, per "29 anys de servei, 9 campanyes i dues citacions". També rebé el títol honorífic d'"Officier d'académie" el 1927 [12] amb la indicació dels mèrits que l'en feien creditor: "médecin-major de 1re classe a Paris, conférencier, auteur de publications scientifiques". I el 1937 fou nomenat "Officier d'instruction publique" [13] pels "services rendus à l'enseignement et aux sciences"

Bibliografia

Notes

  1. ↑ Ferdinand Émile Casimir de noms de fonts [1]
  2. ↑ «Ha obtingut nombrosos títols militars en el servei regimental i, abans, en les formacions sanitàries. Prengué part en els combats al voltant de Metzeral (Alsàcia) i Ban-de-Sapt (Lorena). Anteriorment havia sigut citat al Butlletí Oficial per la seva brillant conducta en els combats de l'Alt Guir (Marroc). Actualment en un centre hospitalari, s'ha mostrat un organitzador precís i complet, acarant dificultats de les més altes, de tota mena» [4]
  3. ↑ Antoine Castillon va ser alcalde de Perpinyà des de l'1 de desembre del 1940 al 4 de març següent, reemplaçant Laurent Baudru. Romangué al càrrec només tres mesos.
  4. ↑ Alfred Louis Achille Arbanère (Antibes, 5 de setembre del 1857 - rodalies de Rorbach-lès-Dieuze, 20 d'agost del 1914) va ser un militar francès. Comandava el 53è Regiment d'Infanteria francès, una formació des del 1907 de guarnició a la caserna de Sant Jaume de Perpinyà, amb unitats destacades a Montlluís, Colliure i el Pertús, i que tenia per lema "No passareu !" [9] Durant la campanya de la Lorena de la primera guerra mundial, rebé l'ordre d'efectuar un contraatac a la rodalia del poble de Rorbach (Mosel·la). Arbanère es feu matar en la càrrega, i amb ell morí la meitat del regiment, format per una majoria de nord-catalans [10]

Referències

  1. ↑ Lagarde, Benoît. Officiers Généraux de l'Armée de terre et des services (Ancien Régime-2010). Vincennes: Service Historique de la Défense, 2011 [Consulta: 16 octubre 2014].  Arxivat 2013-12-28 a Wayback Machine.
  2. ↑ «Le régime de Vichy et le Sport, al web de la "Maison de l'Histoire"» (en francès). Arxivat de l'original el 2014-12-03. [Consulta: 1r octubre 2014].
  3. ↑ «École du Service de Santé Militaire». Journal Officiel de la République Française, 22-07-1902, pàg. 5130.
  4. ↑ «Ministère de la guerre. Citation à l'ordre de l'armée». Journal Officiel de la République Française. Lois et décrets, 23-07-1917, pàg. 5692.
  5. ↑ «Service de santé. Armée active». Journal Officiel de la République Française. Lois et décrets, 10-07-1917, pàg. 7731.
  6. ↑ «The generals of WWII» (en anglès). [Consulta: 1r octubre 2014].
  7. ↑ «Dans l'armée: Mutations». Le Figaro, 12-08-1938, pàg. 3.
  8. ↑ «Nominations de maires». Journal des débats politiques et littéraires, 07-03-1941.
  9. ↑ «Lema en català, a un web d'història del 53è RI» (en francès). [Consulta: 1r octubre 2014].
  10. ↑ «Notes biogràfiques del coronel Arbanère» (en francès). Arxivat de l'original el 2014-10-23. [Consulta: 1r octubre 2014].
  11. ↑ «Ministére de la guerre. Légion d'Honneur». Journal Officiel de la République Française. Lois et décrets, 1er Janvier 1931, pàg. 26.
  12. ↑ «Officiers de l'instruction publique et officiers d'académie». Journal Officiel de la République Française. Lois et décrets, 20-02-1927, pàg. 2227.
  13. ↑ «Officiers de l'instruction publique et officiers d'académie». Journal Officiel de la République Française. Lois et décrets, 17-02-1937, pàg. 2096.