De vegades apareix com a Felip II d'Orleans perquè fou el segon duc de nom Felip de la casa d'Orleans, però l'ordinal estricte ha de ser III ja que fou el tercer duc d'Orlans de nom Felip

Felip d'Orleans

El regent, Felip d'Orleans, per Jean-Baptiste Santerre el 1717.
Biografia
Naixement	Philippe Charles d'Orléans 2 agost 1674 Château de Saint-Cloud (Regne de França)
Mort	2 desembre 1723 (49 anys) Versalles (França)
Sepultura	basílica de Saint-Denis
Duc d'Orleans
1701 – 1723
← Felip II d'Orleans Lluís IV d'Orleans →
Dades personals
Religió	Església Catòlica
Activitat
Ocupació	col·leccionista d'art, artista, pintor, governant, militar, aiguafortista
Carrera militar
Rang militar	general
Obra
Obres destacables (1700) Col·lecció Orleans
Altres
Títol	Duc
Família	Casa d'Orleans
Cònjuge	Francesca Maria de Borbó
Parella	Charlotte Desmares Marie Louise Madelaine Victorine le Bel de La Bussiere Madame de Parabère Leonore (?) Florence Pellegrin Louise-Charlotte de Foix-Rabat, comtesse de Sabran
Fills	unknown daughter d'Orléans  () Leonore (?) unknown daughter d'Orléans  () Francesca Maria de Borbó Lluïsa Elisabet d'Orleans  () Francesca Maria de Borbó Charles de Saint-Albin  () Florence Pellegrin Adélaïde d'Orléans  () Francesca Maria de Borbó Carlota d'Orleans  () Francesca Maria de Borbó Angélique de Froissy  () Charlotte Desmares Jean Philippe d'Orléans  () Marie Louise Madeleine Victoire d’Argenton Lluís IV d'Orleans  () Francesca Maria de Borbó Lluïsa Elisabet d'Orleans  () Francesca Maria de Borbó Philippine-Élisabeth d'Orléans  () Francesca Maria de Borbó Lluïsa Diana d'Orleans  () Francesca Maria de Borbó
Pares	Felip IV de Valois   i Elisabet Carlota del Palatinat
Germans	Philippe-Charles d'Orléans Maria Lluïsa d'Orleans Anna Maria d'Orleans Elisabet Carlota d'Orleans Alexandre-Louis d'Orléans
Parents	Lluís XIII de França, avi Anna d'Àustria, àvia Carles I Lluís del Palatinat, avi Carlota de Hessen-Kassel, àvia Lluís XIV de França, oncle Lluís de França, cosí germà Lluís de França, nebot segon Lluís XV de França, besnebot valencià
Premis
Cavaller de l'Orde de l'Esperit Sant  Cavaller de l'Orde de Sant Miquel  Cavaller de l'Orde del Toisó d'Or
Signatura
Llista Regent

Felip d'Orleans, Regent de França (Saint-Cloud, 2 d'agost de 1674 - Versalles, 1723) fou el segon duc d'Orleans de la seva nissaga però tercer amb el nom de Felip, príncep de sang de França de la casa dels Orleans, amb el tractament d'altesa reial. Fou el duc d'Orleans i regent de França des del 1715 fins a la seva mort, vuit anys després.

Era fill del duc Felip d'Orleans i de la princesa Elisabet Carlota del Palatinat. Felip era net per via paterna del rei Lluís XIII de França i de la infanta Anna d'Espanya i per via materna de l'elector Carles Lluís del Palatinat i de la princesa Carlota de Hessen-Kassel.

Durant la Guerra de Successió Espanyola va lluitar al servei de Lluís XIV de França (1701-1706) sent derrotat en la batalla de Torí de 1706. Destinat al front peninsular, serví a Felip V lluitant al Setge de Lleida, que va caure el 14 de novembre de 1707, i al Setge de Tortosa, que ho va fer el 15 de juliol de 1708. Fou apartat del comandament després de la conspiració contra Felip V de 1709.

Després de la mort de Lluís XIV de França, el duc d'Orleans va aconseguir que el Parlament n'anul·lés el testament el setembre de 1715 i l'anomenés regent únic plenipotenciari fins a la majoria d'edat de Lluís XV de França, restablint la pau i aliant-se amb el Regne de la Gran Bretanya i l'Arxiducat d'Àustria contra Espanya el 1719. El 1718 va poder desmuntar la Conspiració de Cellamare, que pretenia substituir la seva regència per la de Felip V d'Espanya^[1] amb l'ajut de l'ambaixador Antonio del Giudice.

Felip d’Orleans va ser un gran afeccionat a la pintura. Va encarregar nombroses obres a Antoine Coypel, com ja ho havia fet anteriorment el seu pare, Felip de França, duc d'Orléans.^[2]

Felip d'Orleans va comissionar a Pierre Crozat, alt funcionari i gran expert en art, la compra de la col·lecció de pintures de Cristina de Suècia quan Cristina vivia a Roma després d'haver abdicat del tron suec.^[3] Aquesta compra constituí el nucli de la Col·lecció Orleans, la col·lecció privada més gran d'art occidental, especialment italià, mai reunida, i probablement la més famosa.

El gravador i marxant d'art venecià Anton Maria Zanetti el vell també fou contractat per Felip d'Orleans per l'assessorament en la compra de pintures.^[4]

Felip contragué matrimoni el 1692, a l'edat de divuit anys, amb la princesa Francesca Maria de Blois, filla legitimada del rei Lluís XIV de França i de la seva amant la Madame de Montespan. La parella tingueren els següents fills:

1. La princesa Lluïsa Elisabet d'Orleans, nada a Versalles el 1695 i morta al Castell de la Muette el 1719. Es casà amb el príncep Carles de França, duc de Berry, el 1710. Es casà en segones núpcies amb l'aristòcrata francès Armand d'Aydic, comte de Rion.
2. La princesa Lluïsa Adelaida d'Orleans, nada a Versalles el 1698 i morta a París el 1743.
3. La princesa Carlota d'Orleans, nada el 1700 a París i morta a Mòdena el 1761. Contragué matrimoni el 1720 a Mòdena amb el duc Francesc III, duc de Mòdena.
4. El príncep Lluís d'Orleans, nat el 1703 a Versalles i mort el 1752 a París. Es casà l'any 1724 amb la princesa Augusta de Baden-Baden.
5. La princesa Lluïsa Elisabet d'Orleans, nada el 1709 a Versalles i morta el 1742 al Palau de Luxemburg. Es casà amb el rei Lluís I d'Espanya.
6. La princesa Felipa Elisabet d'Orleans, nada el 1714 a Versalles i morta el 1734 a Bangnolet.
7. La princesa Lluïsa Diana d'Orleans, nada el 1716 a París i morta el 1736 al Castell d'Issy. Contragué matrimoni amb el príncep Lluís Francesc de Borbó, prince de Conti el 1732 a Versalles.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Felip d'Orleans, Regent de França

• Chakalova, Christina Margarete. Artistic Mobility and Cultural transfer: Prince Eugene of Savoy's Beldevere Palace in Imperial Viena (pdf) (en anglés), 2021. 
• Garnier-Pelle, Nicole. «Antoine Coypel and the Regent». A: Vanessa I. Schmid. The Orléans Collection (en anglès). Giles, 2018, pàgines 89-91. ISBN 978-1911282280. 
• Veldman, Ilja M. «The history of Queen Christina's album of Goltzius drawings and the myth of Rudolf II as their first owner» (pdf) (en anglès). Simiolus: Netherlands Quarterly for the History of Art. Stichting Nederlandse Kunsthistorische Publicaties, Volum 37, Número 2, 2013–2014.