Felícia Fuster i Viladecans

No s'ha de confondre amb Felicià Fuster Jaume.
Plantilla:Infotaula personaFelícia Fuster i Viladecans
Imatge
(2001) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement7 gener 1921 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort3 març 2012 Modifica el valor a Wikidata (91 anys)
20è districte de París (França) Modifica el valor a Wikidata
ResidènciaBarcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballAssaig i poesia Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópintora, escriptora, traductora Modifica el valor a Wikidata
Premis

Felícia Fuster i Viladecans (barri de la Barceloneta, Barcelona, 7 de gener de 1921 – París, 4 de març de 2012)[1] fou una poeta, pintora i traductora catalana que va viure a París des del 1951.[2]

Biografia

Mural d'homenatge a Barcelona

Filla de Ramon Fusté i Vilá (+1963) i Francisca Viladecans i Sala.[3] Els seus avis materns eren Rafael Viladecans i Autonell originari de Castellterçol i Felícia Sala, propietaris de "Casal Felícia" on l'escriptora hi passà part de la guerra civil.

Va viure fins als 6 o 7 anys a La Barceloneta, on se sentia molt arrelada, fins que al 1927 es van mudar al Guinardó. Estiuejava a Castellterçol, al Casal Felícia, batejat pel seu avi en honor seu.[4]

Els primers estudis artístics s'inicien de forma oficial a partir del 1933 a l'Escola Massana però hi ha la figura fonamental de Josep Francesc Ràfols i Fontanals que va afavorir el seu coneixement avançat en el camp del dibuix i la pintura així com l'accés a l'ensenyament que oferia aquesta escola d'art. Fuster també va combinar aquests estudis amb l'Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona.[5]

Al 1950 viatja a París per millorar el francès i un any després decideix d'establir-se definitivament en un "exili voluntari" fent-hi treballs de gravat de vidre per encàrrec i compaginant-ho amb la docència com a professora d'espanyol a l'escola d'idiomes Berlitz i realitzant viatges per tot Europa.[5]

És autora d'Una cançó per a ningú i trenta diàlegs inútils (1984; finalista premi Carles Riba), Aquelles cordes del vent (1987) i I encara (1987), entre d'altres. La seva obra està influenciada per la filosofia oriental, sobretot la japonesa, que es reflecteix en llibres com Postals no escrites (2001), l'assaig La poesia japonesa moderna (1988) i l'antologia Poesia japonesa contemporània (1988).[6][7]

El 2021 va ser l'Any Felícia Fuster, amb motiu de la celebració dels 100 anys del seu naixement,[8] i es va inaugurar una placa literària a la casa on va néixer.[9] La Institució de les Lletres Catalanes va produir una exposició itinerant amb col·laboració amb el Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya, comissariada per Lluïsa Julià, responsable de l'Any Felícia Fuster.[10]

Un tren de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya duu el seu nom. A més, l'estació de Provença acull una exposició sobre l'escriptora.[11]

Obra escrita, bibliografia

Poesia

Poesia escrita en francès

Llibres d'artista:

  • Écume fêlée, livre libre, serigrafies i poesia en francès, edició limitada de 30 exemplars.
  • Au bout des os au bout des mots, livre libre, serigrafies i poesia en francès, edició limitada de 30 exemplars, 1989.

Poesia antologada a

Prosa

  • "A dins a fora", dins Barceldones. Barcelona: Edicions de l'Eixample, 1989.

Crítica literària / assaig

  • "La poesia japonesa moderna", Revista de Catalunya núm. 19, maig del 1988, pp. 131-150.

Traduccions realitzades per l'autora

Del francès:

Del japonès:

  • Poesia japonesa contemporània, traducció en col·laboració amb Naoyuki Sawada, pròleg de Felícia Fuster. Barcelona: Proa, 1988.

Al japonès:

  • Poesia catalana contemporània traducció en col·laboració amb Naoyuki Sawada. Tòquio: Shichosha, 1988.

Obres de l'autora traduïdes a altres idiomes

A l'anglès:

Al francès?:

Obra plàstica

Catàlegs d'art

  • Nora Ancarola i Lola Donaire i Abancó (curadores): Felícia Fuster, obra plàstica. Fundació Felícia Fuster, 2008.

Premis i reconeixements

Homenatges

  • 2022 diada de Sant Jordi. Acte poètic Sitges en Vers X homenatge a Felícia Fuster.[15]

Referències

  1. ↑ Mor l'escriptora i pintora Felícia Fuster als 91 anys
  2. ↑ Biografia de Felícia Fuster a l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.
  3. ↑ «esquela de Ramón Fusté Vilá». La Vanguardia, 05-05-1963, pàg. 33.
  4. ↑ «Biografia». Any Felícia Fuster. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 28 juny 2024].
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 Rodríguez Biosca, Esther. Confluències poètiques i interculturals en l’obra plàstica de Felícia Fuster: «Plurivisions», 1980-1995 (Tesi: Doctorat). Universitat de Barcelona, 2022-05-31. 
  6. ↑ «Dones-Poetes». Generalitat de Catalunya. [Consulta: 21 octubre 2013].
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 Trajectòria literària Arxivat 2012-04-17 a Wayback Machine. a la Fundació Felícia Fuster.
  8. ↑ «L'Any Felícia Fuster recupera la figura d'una autora plenament contemporània», 24-02-2021. Arxivat de l'original el 2021-02-25. [Consulta: 25 febrer 2021].
  9. ↑ Press, Europa. «Barcelona homenatja amb una placa literària Felícia Fuster en el centenari del seu naixement», 09-04-2021. [Consulta: 10 abril 2021].
  10. ↑ «Exposició "A dins, a fora. Felícia Fuster (Barcelona, 1921- París, 2012), poeta i pintora"». [Consulta: 28 octubre 2021].
  11. ↑ «El conseller Calvet i la consellera Ponsa bategen tres trens d'FGC amb noms d'escriptors». [Consulta: 28 abril 2021].
  12. ↑ Obra escrita de Felícia Fuster Arxivat 2012-04-17 a Wayback Machine. a l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.
  13. ↑ «Obra». [Consulta: 10 abril 2021].
  14. ↑ «Felícia Fuster. Premis». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. [Consulta: 10 maig 2024].
  15. ↑ «Sitges en Vers X (10a edició). Homenatge a Felícia Fuster». eixdiari.cat. Eix DIari, 2022. [Consulta: 22 març 2023].

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Felícia Fuster i Viladecans


Premis i fites
Precedit per:
Antoni Fornes Gomiz
Diapasó amerat 		Premi Vicent Andrés Estellés de poesia
1987 		Succeït per:
Teresa Pascual i Soler
Les hores