Inspirades per la visió de les dones d'arreu del món que s'unien contra l'imperialisme, la pobresa i la malaltia, figures destacades com Vidya Munshi, Ela Reid, Hajrah Begum, Anna Mascarene, Renu Chakravartty, Tara Reddy, Shanta Deb i Anasuya Gyanchand van participar en les reunions de la Federació Democràtica Internacional (WIDF), la Conferència Mundial de Mares (Lausana, 1955), la Conferència de Dones Afroasiàtiques (El Caire, 1961), l'aniversari de la victòria del Vietnam (Ciutat Ho Chi Minh, 1977), etc.
Des de Vijaywada a Andhra Pradesh, l'any 1957, la presidenta de la NFIW, Pushpamayee Bose, va fer una crida entusiasta: "Nosaltres, les dones de la Federació declarem que no volem la guerra, ni aquí ni enlloc del món... Exigim a les grans potències, no només aturar totes les proves nuclears, sino el cessament de totes les guerres pel bé del món: els demanem que no malgastin els seus homes, diners i cervells en la preparació de la guerra, sinó que els utilitzin per al benestar dels seus països".
Moltes organitzacions de dones es van unir a NFIW, amb l'objectiu comú de garantir els drets de les dones. A la conferència de fundació el 1954, 39 organitzacions ja s'hi havien sumat, donant lloc a l'afiliació de gairebé 1,3 mil dones de camperols, obrers, tribals, dalits i refugiats a professionals, artistes i intel·lectuals. Les organitzacions constituents incloïen Mahila Atma Raksha Samiti (MARS, Bengala Occidental), Punjab Lok Istri Sabha, Nari Mangal Samiti (Orissa) i Manipur Mahila Samiti.[8]