Aquest article tracta sobre període de la història de Catalunya. Si cerqueu la novel·la de Narcís Oller, vegeu «La febre d'or».
La Febre d'Or és un període de la història de Catalunya iniciada entre 1876[1] i 1878[2] en què els condicionants econòmics afavoriren la proliferació de la burgesia catalana per moviments especulatius el darrer quart del segle xix. Aquesta fou condicionada fortament a l'arribada de la fil·loxera a França, que afavorí les exportacions de vi de Catalunya a França. La bombolla econòmica s'accelerà en 1881 i impulsà de retruc la indústria catalana, fundant-se vint bancs, però el model especulatiu entrà en crisi amb l'esclat en febrer de 1882[3] de la crisi econòmica, que va començar a París[4] i va durar set anys, amb el moment més crític en 1886, quan començà a redreçar-se amb les obres de l'Exposició Universal de Barcelona de 1888.[5]
