Fausto de Elhúyar y de Suvisa, nascut a Logronyo l'11 d'octubre de 1755 i traspassat a Madrid el 6 de gener[1] o el 6 de febrer de 1833, fou un químic i geòleg espanyol, famós per haver descobert, juntament amb el seu germà Juan José, l'element químic tungstè o wolframi, W.
Biografia
Els germans Elhúyar eren descendents d'una família de Lapurdi, el seu pare era cirurgià i treballà a Bilbao i, després a Logronyo. Estudiaren a París entre el 1773 i el 1777, medicina, cirurgia i química. Entre 1778 i 1781 anaren a estudiar a la ciutat alemanya de Freiberg on hi havia una important explotació minera amb una escola de renom i on es formaren en totes les matèries relacionades amb la mineria sota la direcció d'Abraham Gottlob Werner, un dels pares de la mineralogia.
Acabada la seva formació científica, Fausto ingressà el 1781 com a catedràtic de mineralogia i metal·lúrgia al Seminario Patriótico de Bergara (Guipúscoa) de la Sociedad Bascongada de Amigos del País. En setembre de 1785 renuncià a la seva càtedra i el juliol de 1786 fou nomenat Director General de Mineria de Mèxic. Abans de partir recorregué Europa entre 1786 i 1788 per completar la seva formació i conèixer el mètode Born d'obtenció d'argent. A Mèxic creà el Colegio de Minería (1792) i construí el Palacio de Minería (1813) i en fou director d'ambdós. L'any 1822 retornà a Espanya, després de la independència de Mèxic, per encarregar-se de la inspecció de mines. L'any 1825 fou nomenat Director General de Mines.
També realitzà investigacions sobre l'obtenció d'or, Au, i d'argent, Ag, emprant mercuri, Hg.
Obres
Análisis químico del volframio i examen d'un nuevo metal que entra en su composición (1783).
Referències
↑Asimov, Isaac. «Elhuyar, Fausto de». A: Enciclopedia biográfica de ciencia y tecnología : la vida y la obra de 1197 grandes científicos desde la antigüedad hasta nuestros dias (en castellà). Nueva edición revisada. Madrid: Ediciones de la Revista de Occidente, 1973, p. 176. ISBN 8429270043.
