PROFILPELAJAR.COM

Faust
	;
Tipus	obra literària i sèrie
Autor	Johann Wolfgang von Goethe
Llengua	alemany
Creació	1774
Gènere	tragèdia
Data de publicació	1808 i 1832
Personatges
Personatges	Mephistopheles, Heinrich Faust i Marguerite
Altres
Identificador Theatricalia d'obra dramàtica	2e1 i 30z

El Faust de Goethe és una obra de teatre tràgica en dues parts escrita per l'escriptor alemany Johann Wolfgang von Goethe, un dels seus llibres més famosos.^[1] Gairebé tota la primera part i la majoria de la segona part estan escrites en versos rimats. Encara que poques vegades s'escenifica completament, és l'obra amb més audiència als escenaris en llengua alemanya. Faust és considerat per molts com l'obra magna de Goethe i l'obra més destacada de la literatura alemanya.^[2]

Té dues parts anomenades en alemany Der Tragödie erster Teil i Der Tragödie zweiter Teil. Les primeres formes de l'obra, conegudes com l'Urfaust, es van desenvolupar entre 1772 i 1775; tanmateix, els detalls d'aquest desenvolupament no estan del tot clars. L'Urfaust té vint-i-dues escenes, una en prosa, dues en gran part en prosa i les 1.441 línies restants en vers rimat. El manuscrit s'ha perdut, però se'n va descobrir una còpia el 1886.^[3]

Va aparèixer en una versió preliminar el 1790. Goethe va completar el que actualment es coneix com a primera part el 1806, que es va publicar el 1808. Es va fer una edició revisada pel mateix Goethe el 1828-1829, i una darrera edició editada pel mateix autor el 1832, l'any de la mort de Goethe.

Goethe va acabar d'escriure Faust, segona part, el 1831; i es va publicar pòstumament l'any següent. A diferència de Faust, primera part, el focus aquí ja no se centra en l'ànima de Faust, venuda al diable, sinó en fenòmens socials com la psicologia, la història i la política, a més de temes místics i filosòfics. La segona part va constituir l'ocupació principal dels últims anys de Goethe.

Argument

La primera part ens presenta:

Heinrich Faust, un savi potser basat en la vida de Johann Georg Faust, o en el Cenodoxus en la versió dramatitzada de la Llegenda del Doctor de París de Jacob Bidermann, és el protagonista de l'obra i també qui fa el pacte amb Mefistòfil, ja que vol expandir els seus coneixements.
Mefistòfil, diable que s'apareix davant de Faust per oferir-li tot el que ell vulgui amb la condició de ser el propietari de l'ànima de Faust quan aquest mori.
Gretchen (Margalida), l'amor de Faust, ell s'enamora d'ella un dia que es troben pel carrer.
Marthe, veïna de Gretchen.
Valentin, germà de Gretchen, la seva mort és causada indirectament per la relació de Gretchen i Faust.
Wagner, deixeble de Faust.

Primera part

És una història complexa que té lloc en nombrosos escenaris, el primer dels quals és el cel. Mefistòfil fa una aposta amb Déu i li diu que pot fer desviar a l'ésser humà favorit de Déu (Faust), qui malda per aprendre tot el que pot. El diable s'apareix a Faust i fan un acord (signat amb sang) de manera que Mefistòfil farà qualsevol cosa que vulgui en vida de Faust mentre que aquest el servirà a l'infern. En una de les seves aventures Faust troba a Margalida (també dita Gretchen) per la qual se sent atret i el diable fa que ella s'enamori de Faust. Margalida queda embarassada i és empresonada, ja que ofega el seu fill. Faust intenta salvar-la amb l'ajuda del diable, però aquesta refusa l'ajuda de Mefistòfil, ja que prefereix morir penedida dels seus actes per a rebre la gràcia de Déu.

Segona part

Deixa de banda la història romàntica i s'inicia un cicle d'aventures. Aquesta part es desenvolupa en un ambient medieval i és molt més difícil de comprendre que la primera part. Faust i Mefistòfil enganyen un emperador jove fent-se passar per bruixot i bufó respectivament, ajuden l'emperador amb la crisi que el seu país travessa, després de complir amb exigències de l'emperador i de guanyar una batalla s'atorga a Faust un gran palau en les costes de l'imperi.

Faust aconsegueix el seu somni, que és guanyar terreny al mar. Amb això, Faust mor, però es penedeix i Mefistòfil és distret per àngels perquè no capturi l'ànima de Faust, incomplint el pacte. Goethe s'inspirà de la vida real de John Law per a aquesta part de la seva obra.^[4]

Traduccions catalanes

Joan Maragall, juntament amb altres obres de Goethe, va versionar algunes escenes de la primera part de Faust amb el títol de La Marguerideta: escenes del Faust (1904).^[5]

La primera traducció catalana completa, en vers, estigué a càrrec de Josep Lleonart i Maragall, fou publicada l'any 1938.^[6] Hi ha una altra traducció més moderna, també versificada, de Jaume Ortolà, de l'any 2009 (Premi de traducció Vidal Alcover de l'any 2005).^[7] A l'any 2018, Pedro Montalbán Kroebel va fer una versió escènica de l'essencial de Faust, primera part. Es tracta d'una versió teatral, i no d'una edició acadèmica, en què s'ha optat per un criteri de senzillesa en els diàlegs, cercant una prosa neta que, desvinculada de la forma poètica però mantenint el rigor literari, siga clara i accessible.^[8]

Òperes i altres obres musicals

Vegeu-ne una llista exhaustiva a Llista de personatges històrics de l'edat moderna a l'òpera

Òperes basades en el Faust de Goethe són, entre d'altres:

Fausto de Louise Bertin (1831)
Agustí Ghislain Baró de Peellaert (1834).
La condemnació de Faust, cantata escènica d'Hector Berlioz (1846)
Faust et Marguerite de Meyer Lutz (1855)
Faust de Charles Gounod, (1859),
Faust et Marguerite, saynète bouffe de Jules Barbier (1865)
Mefistofele d'Arrigo Boito (1868)
Faust de Heinrich Zöllner (1887)
Tetralogia inacabada d'Alfred Brüggemann: Doktor Faust i Gretchen (1910), Faust und Helena i König Faust (inacabada)
Faust III de Niels Viggo Bentzon (1964).

Altres obres musicals sobre l'obra de Goethe són:

Szenen aus Goethe's Faust, per a solistes, cor i orquestra, de Robert Schumann (1844 -1853)
Simfonia Faust de Franz Liszt
Simfonia núm. 8 «Simfonia dels Mil» de Gustav Mahler
Fausto 5.0 (2001), una pel·lícula guionitzada per Fernando León de Aranoa^[9]

Referències

↑ Portor, Laura Spencer. The Greatest Books in the World: Interpretative Studies. Chautauqua, NY: Chautauqua Press, 1917, p. 82.
↑ Portor, Laura Spencer. The Greatest Books in the World: Interpretative Studies. Chautauqua, New York: Chautauqua Press, 1917, p. 82.
↑ Goethe's Plays, by Johann Wolfgang von Goethe, translated into English with Introductions by Charles E. Passage, Publisher Benn Limited 1980 ISBN 0510000878, ISBN 978-0510000875
↑ Joaquim M. Perramon, «Economia i literatura. Una relació fructuosa», Presentació a l'Ateneu Barcelonès de la tertúlia d'economia i literatura el 23 de març de 2012
↑ Maragall, Joan. «La Marguerideta. Escenes del «Faust». Drama en tres actes i vuit quadros», 1910. [Consulta: 18 maig 2019].
↑ Lleonart, Josep. Faust. Barcelona: Edicions Proa, 1982. ISBN 978-84-825609-0-8.
↑ Ortolà, Jaume. Faust. Barcelona: Riurau Editors, 2009. ISBN 978-84-937037-0-7.
↑ Montalbán Kroebel, Pedro. El Faust de Goethe. València: Alupa Editorial, 2018. ISBN 978-84-948239-3-0.
↑ «Barcelona cinema…Fausto 5.0 (Isidro Ortiz i la Fura del Baus, 2001)». LlegeixB@rcelona. Biblioteca Guinardó-Mercè Rodoreda de Biblioteques de Barcelona. [Consulta: 31 juliol 2017].