Far Barcelona (jakt)

Infotaula de vaixellFar Barcelona
Far Barcelona
(2008) Modifica el valor a Wikidata
Noms
Anne Dorthea
(1874–2006)

Far Barcelona
(2006–) Modifica el valor a Wikidata
Lloc de produccióHardanger (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
País de registre
   Noruega(1874–1988)
   Espanya(1988–) Modifica el valor a Wikidata
Historial
Entrada en servei
1874
Reparació de vaixells
2006 Modifica el valor a Wikidata
Propietari/s
Consorci El Far(1996–2016)
Museu Marítim de Barcelona(2016–) Modifica el valor a Wikidata
Característiques tècniques
Tipusgoleta (1874–2006)
vaixell escola (2006–) Modifica el valor a Wikidata
Desplaçament140 t Modifica el valor a Wikidata
Eslora33 m Modifica el valor a Wikidata
Mànega6,76 m Modifica el valor a Wikidata
Velocitat8 kn Modifica el valor a Wikidata
Més informació
MMSI224191570 Modifica el valor a Wikidata
Distintiu de trucada
Echo
E
Alfa
A
Seven
7
Five
5
Six
6
Zero
0
(Echo-Alfa-Seven-Five-Six-Zero) Modifica el valor a Wikidata

El Far Barcelona és un jakt noruec aparellat com a goleta amb dos pals, construït a la comunitat de Kvinherred, Noruega, l'any 1874.[1] Té unes dimensions 23 m d'eslora, i amb el bauprès i pescant de 33 m d'eslora màxima, 6,76 m de mànega i desplaçament de 140 tones.[2]

La propietat fou inicialment de dos socis de Haugesund, el vaixell fou batejat inicialment com Anne Dorthea en honor a la esposa d'un d'ells. Inicialment es dedicà principalment al comerç i transport per la mar del Nord i mar Bàltica, especialment d'arengada en salaó i de càrrega general. De forma puntual, es dedicà al transport d'emigrants a l'Amèrica del Nord.[3] A la segona meitat del segle xx, se li afegí un motor semidiesel de 100 HP i durant la dècada del 1970 fou retirat del servei per treballs de restauració que es van realitzar a la badia de Forlandsvaag. El 1984 el vaixell fou adquirit per Miquel Borillo Esteve i es dedicà a rehabilitar-lo, primer al port de Vinaròs i el 1990 al port de Barcelona, amb l'ajuda de l'associació "Barcelona, fes-te a la mar" i, posteriorment, pel Consorci el Far.[4] En la seva restauració, hi participaren col·lectius amb problemes d'exclusió social i laboral. Fou adaptat i transformat en vaixell escola, essent destinat per a l'ensenyament de navegació tradicional i de rehabilitació social d'escola oberta.[1] El juliol de 2006, el jakt fou rebatejat amb el nom de Far Barcelona en una cerimònia oficiada per Joan Clos, llavors alcalde de Barcelona, i aquell mateix estiu, hi participà en dues etapes de la regata de la Tall Ships' Races.[3]

Degut a la dissolució del Consorci El Far, l'embarcació passà a formar part de la col·lecció de vaixells del Museu Marítim de Barcelona el setembre de 2016.[5]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 Vall-llosera Riera, Josep Maria. «Navegació amb el Far Barcelona de Catània a Istanbul». A: La Ruta dels consolats de mar. Lloret de Mar: Club Marina Casinet, 2012, p. 151-196. 
  2. ↑ «Far Barcelona: navegants d'escola i ciutadans de mar». El Mar de Barcelona, Núm. 1, 7-2007, pàg. 45-49.
  3. ↑ 3,0 3,1 Blanc, Domènech i Zucchitello, 2010, p. 52-75.
  4. ↑ Cia, Blanca «El 'FAR Barcelona', una goleta de 1874, se convierte en taller escuela» (en castellà). El País, 08-07-2006. ISSN: 1134-6582 [Consulta: 12 novembre 2019].
  5. ↑ «El Museu Marítim de Barcelona assumeix l'activitat i els serveis del Consorci El Far». 324cat, 01-09-2016. [Consulta: 12 novembre 2019].

Bibliografia

  • Blanc, Blanc; Domènech, Joan; Zucchitello, Mario. Barcelona i la vela tradicional. Barcelona: Consorci El Far : Triangle postals, 2010. 
  • La Ruta dels consolats de mar : una segona aventura per la Mediterrània. Lloret de Mar: Club Marina Casinet, 2012. 

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Far Barcelona