Va col·laborar amb els periòdics Galícia i El Correo de Madrid. De la seva producció destaca la novel·la autobiogràfica Escaramuzas, publicada el 1885. Va ser traductora de l'alemany dels poetes Heinrich Heine i Wolfgang Goethe, en concret del seu Viaje a Italia (1891) i del TeatroSelecto (1893).[4]
Fou membre fundadora, el desembre de 1883, de la Societat Folk-Lore Gallega, al costat de la seva presidenta, Emilia Pardo Bazán. També contribuí a crear l'Academia Galega, al costat de dones com Filomena Dato, Joaquina Otaño, Matilde Frade o Francisca Fernández Vaamonde.[5]
Vida personal
Estigué casada amb el compositor Marcial del Adalid, que musicà molts dels seus poemes. La parella s'envoltà d'artistes i intel·lectuals, com ara les escriptores i periodistes Emilia Pardo Bazán, Sofía Casanova, i també Alfredo Tella, Alejandro Pérez Lugín o els pintors Germán Taibo i Francisco Llorens... Després de la mort del seu marit, es va casar amb el químic de Lugo José Rodríguez Mourelo, i tractà assíduament persones de ciència, com Ramón y Cajal, Echegaray o Torres Quevedo.[6][5]
La seva filla, María de los Dolores Francisca del Adalid González Garrido va lliurar els fons documentals i biblioteques de música i medicina de la seva família a la Real Academia Galega.[5]
Honors i reconeixement
Pati del Pazo de Lóngora, que fou residència de Fanny Garrido
Fou membre corresponent de la Real Academia Galega.[7]
El desembre de 1971 s'aprovà donar el seu nom a un carrer de la ciutat de La Corunya.[8]
El pazo de Lóngora, que fou la seva residència, acull des de l'agost de 1997 l'Institut Universitari de Medi Ambient de la Universitat de la Corunya, i des de 2022 una biblioteca de referència.[9][10]
.jpg)
