Fou la primera competició de monoplaces gestada a l'estat i s'hi implicaren diversos constructors de cotxes de competició, entre ells Hispakart, Selex i Lynx. En els seus primers anys de vida, sovint es podien veure curses amb fins a 40 participants. L'èxit d'aquest campionat va permetre la creació ben aviat d'una disciplina superior, la F-1800, i més tard va donar pas a la F-Fiesta.[2]
Els anys següents van ser dominats pel Selex ST 3, model que va guanyar totes les curses entre 1972 i 1976. L'ST 7, llançat el 1978, va tenir menys èxit i Selex va perdre el seu domini amb la introducció d'aquest model, per bé que l'ST 7 arribà a guanyar dos campionats més (1980-1981). El campió de 1980 fou el valenciàEnrique Llobell, seguit l'any següent pel seu germà José Luis. D'ençà de 1982 es varen admetre cotxes estrangers en la competició. Selex es va retirar definitivament a causa dels seus decebedors resultats. Quan SEAT apoc a poc es va retirar del campionat, la fórmula va perdre repercussió i es discontinuà després de la temporada de 1985.[6][7]
Els cotxes de la F-1430 havien de ser monoplaces equipats amb motor Seat FD de 1.438 cc, totalment idèntic al dels models de sèrie del mateix nom, sense que s'hi poguessin introduir modificacions d'importància. SEAT donava facilitats en el subministrament de motors i altres peces, mentre els xassissos eren responsabilitat dels constructors, els quals tenien plena llibertat de disseny del xassís i carrosseria.[2]
Els constructors varen aconseguir fer evolucionar els vehicles de forma cada vegada més competitiva, fins al punt que a banda dels circuits de l'estat espanyol i de França van tenir també molt d'èxit en proves de muntanya. El fet d'emprar mecànica de sèrie en un bastidor tubular i la seva eficaç relació pes/potència (uns 5,6 kg per CV), convertien un monoplaça de F-1430 en un vehicle molt apte per a les pujades de muntanya, fins i tot davant les potents barquetes i monoplaces superiors.[2]
A partir de 1978, els xassissos tubulars van perdre protagonisme a favor dels monocasc a causa de l'evolució dels Selex i l'entrada en competició d'altres marques com ara Martini.
Especificacions
La Fórmula 1430 era una fórmula de xassís lliure. Qualsevol fabricant amb seu a l'estat espanyol tenia llibertat per a dissenyar i construir un automòbil de Fórmula 1430, sempre que fos amb un xassís tubular o bé un de monocasc, sense cap mena d'ajuda aerodinàmica del tipus difusor o alerons. L'únic motor permès era el del Seat 1430, amb la potència augmentada fins a 75 CV. La caixa de canvis podia provenir del Seat 600 o del Seat 850. Els pneumàtics reglamentaris per a la competició eren els FirestoneTorino. El cotxe havia de tenir un pes mínim d'aproximadament 420 kg.[8]
↑«History» (en castellà). Hispakart. Arxivat de l'original el 22 de febrer 2014. [Consulta: 14 febrer 2014].
↑Del Arco, Javier; Arderiu, Miquel; Montero, Xavier; Camp, Jordi. «L'eclosió». A: Història de l'automobilisme a Catalunya. Barcelona: Planeta, 1990, p. 168. ISBN 84-320-6249-9.
