Félix Ros Cebrián

Plantilla:Infotaula personaFélix Ros Cebrián
Biografia
Naixement19 setembre 1912 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort1974 Modifica el valor a Wikidata (61/62 anys)
Istanbul (Turquia) Modifica el valor a Wikidata
IdeologiaFalangisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Barcelona - dret
Universitat de València - filosofia Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescriptor, periodista Modifica el valor a Wikidata
PartitFalange Española Modifica el valor a Wikidata

Félix Ros Cebrián (Barcelona, 19 de setembre de 1912 - Istanbul, 1974) fou un periodista i escriptor falangista en llengua castellana català.

Biografia

Nascut el 19 de setembre de 1912 en una família burgesa de Barcelona, estudià al Col·legi Salesià Sant Antoni de Pàdua de Mataró i es llicencià en Dret a la Universitat de Barcelona[1] i en Filosofia i Lletres a la Universitat de València l'any 1935.[2] Durant l'època universitària s'afilià a Falange Española i com a jove escriptor integrà les tertúlies feixistoides que Luys Santa Marina reunia al Lyon d'Or durant la dècada de 1930.[3] Considerat com a camisa vella, fou un membre destacat de l'elit intel·lectual que després de la Guerra del 36 mirà d'implantar el model cultural del feixisme espanyol a Catalunya.[3] Fou cap de la secció espanyola del Departament Nacional de Cinematografia i entre 1948 i 1955 fou inspector central d'Ensenyament Mitjà.[1][2]

Fou promotor cultural de les editorials Lauro i Yunque,[4] així com fundador de l'editorial Tartessos, que l'any 1945 la vengué a José Manuel Lara.[1] Col·laborà en diferents mitjans de comunicació escrit com ara Luz, Ya, ABC, Cruz y Raya, El Día Gráfico, La Vanguardia i Blanco y Negro.[2][4] No obstant, la seva principal tasca de col·laborador la realitzà pel diari Solidaridad Nacional, dirigit pel mateix Santa Marina, i a la col·lecció «Poesía en la mano» de Juan Ramón Masoliver.[3] Morí a Istanbul l'any 1974.[4]

Obres seleccionades

Algunes de les obres realitzades per l'autor foren:[2]

  • Verde voz (poesia, 1934)
  • Explicación del Greco toledano (Madrid, 1935)
  • Una lágrima sobre la Gaceta (1935)
  • Un meridional en Rusia (viatges, 1936)
  • 9 poemas de Valery y 12 sonetos de la muerte (poesia, 1939)
  • Francisco de Quevedo: Poesía (1939)
  • Preventorio D. Ocho meses en el SIM (Barcelona, 1939) (reeditat el 1974 amb el títol Preventorio D. Ocho meses en la cheka)
  • Neoclásicos y románticos (1940)
  • Sonetos y romance (poesia, 1941)[4]
  • Prácticas de literaturas no castellanas. Un panorama completo de todas las literaturas desde el siglo –X hasta 1944 (Barcelona, 1944)
  • Los bienes del mundo (Barcelona, 1945)
  • El paquebote de Noé (narrativa, 1945)
  • Dichos de amor (poesia, 1949)
  • 60 notas sobre literatura (1950)
  • Las maletas del más allá (teatre, 1952)
  • Elegía incompleta (poesia, 1952)[4]
  • Historias del abuelo (teatre, 1955)[4]
  • Las 10 mejores novelas españolas (1959)
  • Poesías completas (1928-1962) (poesia, 1963)
  • De la estrella de oriente a la estrella del norte (Barcelona, 1965)
  • Antología poética de la lengua catalana (1965)
  • Condenado a muerte (poesia, 1967)
  • Maximiliano de México (Madrid, 1971)
  • De Acapulco a Nueva York, pasando por los Balcanes (viatges, 1971)

Premis

Els tres principals premis que rebé foren:[2]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 «Coetáneos de Miguel Hernández - Félix Ros» (en castellà). MiguelHernándezVirtual.es. [Consulta: 21 novembre 2017].
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 «Félix Ros» (en castellà). Ministeri d'Educació, Cultura i Esport d'Espanya. Arxivat de l'original el 2017-12-01. [Consulta: 20 novembre 2017].
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 Candel, 2005, p. 15-16.
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 «Félix Ros Cebrián». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

Bibliografia

Enllaços externs

  • Josep Mengual - Breu biografia de Félix Ros (castellà)