La fàbrica Ferran i Arnau era un edifici situat als carrers del Cid i de Berenguer el Vell del Raval de Barcelona, actualment desaparegut.
Història i descripció
El 1835, el comerciant i terratinent Rafael Sabadell i Barnús va presentar un projecte d'obertura de nous carrers en un hort de la seva propietat prop del Portal de Santa Madrona, segons el projecte de l'arquitecte Francesc Renart i Arús.[1] El 1837, Sabadell presentà una sol·licitud per a desplaçar el traçat del nou carrer de Berenguer el Vell uns metres en direcció cap a la muralla, segons el projecte del mateix autor. D'aquesta manera hom evitava afectar un edifici existent al núm. 65 del carrer de Trentaclaus (actualment Arc del Teatre).[2][3]
El gener del 1845, el seu fill Rafael Sabadell i Permanyer va establir en emfiteusi una porció de terreny de 24.821 pams quadrats entre els nous carrers de Berenguer el Vell, Cid i la muralla de terra[4] a l'ebenista Jacint Ferran i Vicens[5][6] i el cadiraire Pere Arnau i Jiménez,[7][8][9]
que van encarregar el projecte d'una fàbrica al mestre d'obres Francesc Ubach. La planta conservada a l'Arxiu Històric de la Ciutat mostra un cos de casa a la cantonada dels carrers del Cid, 7 (modern 16)[10] i de Ramon Berenguer el Vell i dues «quadres» situades en angle recte, amb dues crugies de 6 m de llum separades per columnes de ferro colat, i doble il·luminació.[11] El 1847, Ferran i Arnau hi van fer instal·lar una màquina de vapor de 40 CV,[12] i van constituir amb Pere Soler i Toneu[13] la societat Pere Arnau i Cia per a explotar-hi una filatura de cotó.[14]
El 19 de juny del 1848 es va produir una fuita a la caldera, que va provocar la mort del fogoner i un altre operari a causa de les cremades.[15][16] El 31 d'octubre del 1849 s'hi va calar foc en unes bales de cotó, però l'incendi es va poder controlar sense conseqüències greus.[17] La nit del 14 de juliol del 1854, en plena vaga de les selfactines, la fàbrica fou assaltada i incendiada[18] i Arnau i el seu fill Antoni hi perderen la vida defensant-la.[19] Uns mesos després, la runa encara bloquejava el pas al carrer de Berenguer el Vell, la qual cosa motivà una queixa per part de la veïna Rosés i Cia: «Rosés y Compª propietarios del edificio fabrica situado en la calle de Berenguer el viejo, a V.E. exponen: Que hace más de cuatro meses, que se halla obstruido el paso de aquella calle por los escombros procedentes del desplome de la fabrica de los SS Arnau y Compª, habiendo quedado en pié un gran trozo de pared, que está continuamente amenazando ruína [...]»[20][21]
Finalment, els terrenys de la fàbrica i un solar adjacent de 10.839 pams quadrats que també els havia establert Sabadell[22] foren parcel·lats i s'hi construïren nous edificis d'habitatges (núms. 4,[23] 6,[24] 8 i 10[25] del carrer de Berenguer el Vell), actualment substituïts per noves construccions amb façana al Paral·lel.
Projecte d'obertura de nous carrers als terrenys de Rafael Sabadell. Francesc Renart i Arús (1835)Quarteró núm. 83 de Garriga i Roca (c. 1860)
