Ezequiel Martín i Rovira (Barcelona, 13 d'octubre de 1887 - Barcelona, 15 de novembre de 1963) fou un pianista, compositor, musicòleg i crític musical català.[1]
Biografia
Ezequiel Martín va néixer al carrer Parlament de Barcelona, fill del mestre Ezequiel Martín Carbonero, natural de Nava del Rey, i de la seva segona esposa,[2] Joaquima Rovira i Real, natural de Barcelona.[3][4]
Fou deixeble del músics Eusebi Bosch, Joan Salvat, Joan Lamote de Grignon, Vicenç Maria de Gibert i Carles Gumersind Vidiella.[5][6]
Va desenvolupar una important activitat com a divulgador de música, en diferents sales arreu Barcelona.[6]
Fou conegut per les seves harmonitzacions de cançons nadalenques i populars, que van aconseguir gran difusió i popularitat.[7]
Va ser membre de la junta directiva de l'Ateneu Enciclopèdic Popular.[8]
Referències
- ↑ «Biografia a l'Associació Musical de Mestres Directors». Arxivat de l'original el 2015-01-02. [Consulta: 2 gener 2015].
- ↑ Ezequiel Martín i Carbonero va casar en primeres núpcies amb Assumpció Díez. Vegeu la seva esquela funerària a La Veu de Catalunya.
- ↑ Registre de Naixements de l'Ajuntament de Barcelona, any 1887, número de registre 5113.
- ↑ «Esquela de la defunció de Joaquima Rovira». La Vanguardia, 24-11-1926, pàg. 1.
- ↑ «Crónica». La Vanguardia, 26-01-1913, pàg. 4.
- ↑ 6,0 6,1 «Ezequiel Martín i Rovira». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 2 desembre 2019].
- ↑ «Anunci de la seva mort a La Vanguardia». , 21-11-1963.
- ↑ «Información local». La Vanguardia, 15-07-1926, pàg. 9.
