Ezequiel Martín i Rovira (Barcelona , 13 d'octubre de 1887 - Barcelona, 15 de novembre de 1963 ) fou un pianista , compositor , musicòleg i crític musical català.[ 1]
Biografia
Ezequiel Martín va néixer al carrer Parlament de Barcelona, fill del mestre Ezequiel Martín Carbonero, natural de Nava del Rey , i de la seva segona esposa,[ 2] Joaquima Rovira i Real, natural de Barcelona.[ 3] [ 4]
Fou deixeble del músics Eusebi Bosch , Joan Salvat , Joan Lamote de Grignon , Vicenç Maria de Gibert i Carles Gumersind Vidiella .[ 5] [ 6]
Va desenvolupar una important activitat com a divulgador de música, en diferents sales arreu Barcelona.[ 6]
Fou conegut per les seves harmonitzacions de cançons nadalenques i populars, que van aconseguir gran difusió i popularitat.[ 7]
Va ser membre de la junta directiva de l'Ateneu Enciclopèdic Popular .[ 8]
Referències
↑ «Biografia a l'Associació Musical de Mestres Directors ». Arxivat de l'original el 2015-01-02. [Consulta: 2 gener 2015].
↑ Ezequiel Martín i Carbonero va casar en primeres núpcies amb Assumpció Díez. Vegeu la seva esquela funerària a La Veu de Catalunya .
↑ Registre de Naixements de l'Ajuntament de Barcelona, any 1887, número de registre 5113.
↑ «Esquela de la defunció de Joaquima Rovira ». La Vanguardia , 24-11-1926, pàg. 1.
↑ «Crónica ». La Vanguardia , 26-01-1913, pàg. 4.
↑ 6,0 6,1 «Ezequiel Martín i Rovira ». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 2 desembre 2019].
↑ «Anunci de la seva mort a La Vanguardia ». , 21-11-1963.
↑ «Información local ». La Vanguardia , 15-07-1926, pàg. 9.