L'Exèrcit de Mèxic (en castellà: Ejército Mexicano) és el component terrestre de les Forces Armades de Mèxic, i depèn de l'autoritat de la Secretaría de la Defensa Nacional, les seves principals funcions són; defensar la sobirania del territori mexicà, garantir la vida de la nació, defensar la seva integritat, la seva sobirania, i les seves institucions, per fer possible el lliure desenvolupament de les entitats federatives de Mèxic.[1]
L'exèrcit insurgent estava compost en la seva majoria per ciutadans natius de Mèxic durant el Virregnat de Nova Espanya, dels quals eren cridats així, perquè van participar en la rebel·lió i en el rebuig de l'autoritat espanyola de Nova Espanya, els actes insurgents poden variar des de la desobediència civil fins a l'intent organitzat i armat per intentar destruir a l'autoritat establerta, i són cridats així per fer referència a la resistència armada d'un grup en contra d'un govern. En 1810 va sorgir el primer exèrcit Insurgent format inicialment per voluntaris liderats per Miguel Hidalgo y Costilla, dels quals eren presos alliberats, servents, camperols, empleats i artesans, que malgrat no tenir cap estructura definida, l'exèrcit insurgent va començar a tenir més voluntaris, per exemple a la província de San Miguel, es comptabilitzaven més de 5,000 voluntaris o a la província de Guanajuato, que es comptabilitzaven més de 80,000 voluntaris, i que amb el temps, l'exèrcit insurgent va aconseguir tenir la major quantitat d'armes de foc que l'exèrcit reialista, però que en la seva majoria, eren armes mal foses i de menor qualitat. Les guerres de l'exèrcit insurgent es va dividir en quatre etapes; la primera etapa va començar durant el crit de dolors, sota el comandament de Miguel Hidalgo y Costilla, la segona prefectura per José María Morelos, la tercera prefectura per l'espanyol insurgent Francisco Javier Mina, i l'última per Vicente Guerrero.
La Revolució Mexicana va ser un moviment social i cultural violent, matisat per tendències socialistes i nacionalistes, que es va realitzar de 1910-1917. Aquest moviment va formar el Mèxic del segle xx, ja que va tenir un fort impacte en els treballadors socials i en l'agricultura, i la constitució que es va derivar d'aquest moviment va ser la primera del món que va reconèixer les garanties socials i els drets laborals col·lectius.
Exèrcit Federal
L'Exèrcit Federal va ser unificat durant el Govern del general Porfirio Díaz, amb la unificació autònoma sobre les forces rurals estatals i forces policíaques civils. Aquesta corporació va mantenir amb mà de ferro la pau interior i va intentar aconseguir la unitat nacional amb violència. A més d'haver estat la primera vegada que les forces armades adquirissin un esperit de cos disciplinat i lleial a les constitucions i institucions governamentals per defensar-les. Però després l'exèrcit federal va estar al comandament de Francisco I. Madero i Victoriano Huerta en els seus respectius períodes.
L'Exèrcit Libertador va ser un exèrcit organitzat i liderat per Emiliano Zapata en l'Estat de Morelos. La seva causa principal va ser la reforma agrària, aquest exèrcit estava originalment alineat amb Francisco I. Madero en oposició al règim del president Porfirio Díaz. L'Exèrcit Libertador exigien la revolució social, la devolució de terres i propietats usurpades i l'aplicació del Pla d'Ayala. L'exèrcit va poder controlar als estats mexicans de Puebla, Morelos, Guerrero, Mèxic i el Sud del Districte Federal.
Exèrcit Constitucionalista
L'Exèrcit Constitucionalista es basava en el Pla de Guadalupe proclamat per Venustiano Carranza per a promulgar diferents canvis polítics i socials en contra del President de Mèxic Victoriano Huerta. Les tropes de l'Exèrcit Constitucionalista estaven formades principalment per camperols i voluntaris de diferents pobles de Mèxic, dels quals van derrotar l'Exèrcit Federal per tot el territori nacional.
L'Exèrcit Mexicà és resultat de l'evolució de les forces revolucionàries de l'Exèrcit Constitucionalista en ser sotmès a una reorganització i modernització que va incloure la revalidació del grau per als alts oficials, la imposició de disciplina, principalment entre les generals i caps, així com amb tots els caps i classes militars; A partir del 22 de setembre de 1948, l'exèrcit Mexicà és una institució de pau, oberta per als mexicans amb vocació per al servei de les armes. El seu origen és completament popular, disciplinat i organitzat. Històricament, és un institut armat amb el reflex de les seves lluites, el resultat de la seva obstinació per afermar la independència del país i salvaguardar la seva llibertat.
