Extremeny

Infotaula de llenguaExtremeny
Lengua estremeña, Barranquênhu i Ehtremeñu Modifica el valor a Wikidata
Tipusllengua i llengua viva Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants nadius201.500 Modifica el valor a Wikidata (100 Modifica el valor a Wikidata)
Autòcton deExtremadura Modifica el valor a Wikidata
EstatEspanya Modifica el valor a Wikidata
Classificació lingüística
llengua humana
llengües indoeuropees
llengües itàliques
llengües romàniques
llengües romàniques occidentals
llengües gal·loibèriques
llengües iberoromàniques
llengües íbero-occidentals
llengües castellanes Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Sistema d'escripturaalfabet llatí Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-3ext Modifica el valor a Wikidata
Glottologextr1243 Modifica el valor a Wikidata
Ethnologueext Modifica el valor a Wikidata
IETFext Modifica el valor a Wikidata
Varietats dialectològiques

L'extremeny (estremeñu) és una varietat lingüística del sistema asturlleonès (en el sentit filològic del terme) parlada a tota Extremadura, diverses zones del sud de Salamanca, les comarques occidentals de Castella - la Manxa, el nord de Huelva i algunes regions del nord-oest de Còrdova, mostrant diversos graus de conservació al llarg d'aquests territoris. És habitualment classificat dins dels idiomes d'Espanya per organitzacions internacionals i nacionals, malgrat encara no ésser oficial en les comunitats on es parla.

També rep el nom de castúo, encara que aquest terme pot dur a la confusió, ja que també es denomina així tant a les parles castellanes d'Extremadura i poblacions de Sevilla i Còrdova, d'influència lleonesa, com a l'abstracció mental de l'home extremeny típic, un pagès dedicat a treballar la terra i fer vida al medi rural.

Es parla en les comarques salmantines del Rebollar, sud de Ciudad Rodrigo (Ciá Rodrigu) i de Béjar (Bejal). A Càceres (Caçris) té un bon grau de conservació a les comarques situades al nord del Riu Tajo: la Sierra de Gata, Las Hurdes (Las Hurzis, pronunciant la "h" com una "h" aspirada, semblant a la de l'anglès, i la "z" com una "d" sonora), Guijo de Santa Bárbara, Valle del Alagón, Riberos del Tajo-Alagón, Riberos del Tajo-Almonte i poblacions del Valle del Jerte com el Piornal, El Torno, el Valle del Ambroz, Monfragüe i a Berzocana i Madroñera (Mairoñera), en la comarca de Las Villuercas-Guadalupe. No obstant això, i contràriament al que la majoria de la gent hi pensa, l'extremeny perviu a tota Extremadura i fins i tot enllà, depenent la puresa del parlant i, sobretot, de l'aïllament geogràfic de les poblacions i comarques. Així i tot, la majoria d'extremenys el parlen, mesclant-lo inconscientment amb el castellà que aprenen a les escoles, els mitjans de comunicació i la vida política.

Les estadístiques que es tenen sobre el nombre de parlants són antigues i no gaire fiables. Possiblement siguin uns milers els qui encara conserven una gran quantitat de trets lingüístics que es poden identificar amb la històrica modalitat asturlleonesa.

Variants

Història

L'Extremadura occidental fou reconquerida pel Regne de Lleó, essent l'asturlleonès la llengua romànica emprada pels repobladors, que començaren amb la repoblació de l'actual zona alt-extremenya al voltant del segle xii.

Després de la unió dels regnes de Lleó i de Castella el 1230, el castellà substituí a poc a poc al llatí com llengua oficial de les institucions, relegant així a l'asturlleonès com un senyal de pobresa i d'ignorància d'aquells que el parlaven. Només a Astúries (on va néixer la llengua) la gent era conscient de parlar una llengua diferenciada del castellà. Però fins i tot allà només alguns autors l'empraven en els seus escrits.

Fou probablement l'influx cultural de la prestigiosa Universitat de Salamanca la causa de la ràpida castellanització d'aquesta província, dividint-se així el domini asturlleonès en dos des de molt prest, l'asturlleonès al nord i l'extremeny al sud de l'antic regne de Lleó. L'expansió del castellà també es produí des del sud, amb el creixement econòmic de la zona occidental de la província de Badajoz.

El segle xix va veure el primer intent seriós d'escriure en extremeny, pel famós poeta José María Gabriel y Galán. Nascut a Salamanca, va viure la major part de la seva vida al nord de Càceres. Escrigué en una variant local de l'extremeny, ple de restes dialectals, però sempre amb la forma castellana d'escritura, desenvolupant la majoria de les seves obres en un castellà amb abundosos extremenyismes.

Després d'això, els localismes han estat la norma en els intents de defensar l'extremeny, fins al punt que només alguns tracten avui de reviure la llengua i fer d'Extremadura una regió bilingüe, mentre que la Junta d'Extremadura i la de Castella i Lleó i la resta d'institucions oficials estatals consideren que la millor solució és defensar l'extensió i ensenyament del castellà normatiu a la zona. Malgrat les xifres que parlen de centenars de milers de parlants (200.000 "parlants actius" segons l'ethnologue) probablement uns milers de majors encara conserven un extremeny no interferit.

Encara que la majoria de les institucions internacionals i algunes espanyoles reconeixen a l'extremeny com a llengua d'Espanya (junt amb l'asturlleonès i l'aragonès) malgrat no ser co-oficial, el cert és que sense normalització i sense esforços educatius per part de l'administració la 'llengua' extremenya està ben a prop de desaparèixer.

Característiques

Trets típics asturlleonesos

  • Tancat general de les vocals àtones postòniques -o, -e: libru, guarru, grandi, huenti.
  • Tancament de -o- tònica (semblant al d'algunes parles de l'asturià central) en restes lexicalitzades en algunes viles de la Serra de Gata i Badajoz: cumu (com), puçu (pou, a Villamiel).
  • Restes lexicalitzades de la F- inicial llatina: fogal (llar), fala (parla), fechal (tancar)...
  • Aspiració general de F- inicial llatina: hierru (ferro), higu (figa), humu (fum), hoscu ("hosco", obscur), huerti (fort), hazel (fer)...
  • Diptongació freqüent: priessa (pressa), carueçu, alcuentral (trobar),...
  • Palatalització de la -n en lexicalitzacions: ñubi (núvol), ñúu (nuu), ñuca, ñuera, ñiñu, ñogal, uñil, cañali (canal),...
  • Conservació de l'antiga -e llatina: redi (xarxa), hoci (falç), cruzi (creu), tosi, vezi, peci, vozi, sedi, vidi,...
  • Formes occidentals curioses en els grups llatins -cl-, -pl-, -fl- per algunes lexicalitzacions: achegal (arribar, aconseguir, del llat. PLEGARE); flama, chamá, chamaina (flama, foc,... del llat. FLAMA); achanal (aplanar, del llat. PLANUS); ...
  • Formes de perfecte forta de la tercera persona del plural anàlogues amb la tercera del singular: hizun (feren), truxun (dugueren, per analogia amb truxu, dugué), tuvun (tingueren), dixun (digueren)... En canvi, en els perfectes "dèbils" o regulars no es dona aquesta analogia: carçarun o calçarun i no carçun o carçón.
  • Manteniment d'antigues aspiracions: heneru (gener), giernu, gelal (gelar), genciva (geniva).
  • Plural femení -es i formes verbals -en, -es en la quasi desaparescuda "palra d'El Rebollal": les coses, les puentes, cantaben, llorabes,...
  • Epèntesi de -i-: unturia, grancia, urnia, matancia, esperancia, atah.arria, comienciu,...
  • Tendència a la pèrdua de les consonants sonores derivades de les sordas llatines: mieu (por), tou (tot), fuèu (foc), lau (costat), Estremaúra (Extremadura),...
  • Conservació del grup -mb- llatí: lambel (llepar), lombu (llom), camba (llit), pomba (colom)...
  • En grup consonàntic motivat per pèrdua de vocal llatina, la primera consonant es fa -l: hulgal (jutjat, del llat. IUDICARE), relva (de RETOVA), duldal (dubtar, del llat. DUBITARE),...
  • Canvi del grup -rl- llatí: mielru, palral (parlar, de PARLARE), calranca, chalra, bulra, pelra, cholritu,...
  • Lexicalitzacions amb el prefix augmentatiu per-: percayíu, perh.inchil,...
  • Formes verbals del grup -zc- en -z-: conoçu, agraeçu, paeça, creça, reuza,...
  • Formes d'imperatiu plural en -ái, -éi e -í: coméi (mengeu), passái i sentaivus (passeu i seieu-vos).
  • La l>r en certs grups consonàntics en algunes de les varietates més nord-occidentals: pruma, frol (flor), craru (clar), puebru (poble), encara que aquest tret és un dels que més rèpidament es perden... En altres varietats, es donen lexicalitzacions, com praça, branco (en la varietat chinata), frauta (aquesta paraula està registrada inclús en zones properes a Badajoz), cosa que indica que aquest tret probablement digué estar més estès en el passat.
  • També la r>l, especialment en el grup -pra-, que es transforma en -pla- en algunes paraules: plau (prat), plaera (pradera), templanu (prest).
  • Contracció en + article: nel, ena, enus, enas/enes
  • Utilització de l'article abans del possessiu: el mi libru, la tu casa, las muestras vizinas,...
  • Terminació general i diminutiu: -in, -inu

Trets propis extremenys

  • Terminació generalitzada de -r llatina en -l: rompel, trael, ardol, abriol,...
  • Conservació de les consonants sonores -s- i -z-, com en el portuguès o el català. Aquesta conservació s'ha mantingut tradicionalment de forma sistemàtica i amb perfecta correspondència etimològica a Serradilla i en una curiosa versió "ceceant" en el recentment extint dialecte chinato de Malpartida de Plasencia. Però en moltes localitats repartides per tot el territori alt-extremeny (des de Madroñera al Rebollar) es donen lexicalitzacions que poden arribar a ser en alguns molt abundants, arribant quasi a la sistematització del tret, pel que el més probable és que en un passat no gaire llunyà aquest tret estigués generalitzat per la zona. De fet es pot seguir el desgast d'aquest tret comparant les abundants lexicalitzacions de la parla de Madroñera registrades en les enquestes de l'ALPI als anys 30 amb les que es trobaren en dècades posteriors. La z sonora es pronunciaria interdental, semblant a la d de "codo", i escrita de fet amb la grafia "d" en l'ortografia tradicional. Exemples recollits fins i tot fora de Malpartida i Serradilla: ca^sa, vizinu, cozina (pronunciada aproximadament "codina"), h.azel (fer, escrit "jadel" en l'ortografia tradicional), izil (dir), azeiti (oli), azeituna o azituna, azéu ("acedo" o agre), azul (pronunciat "adul", en Garrovillas), co^sa, etc. En l'antic dialecte chinato, que es caracteritzava per un particular "ceceig" convertint les sibilants en interdentals, "casa" i "cosa" es pronunciarien aproximadament "cada" i "coda" ("caza" i "coza" en l'ortografia que emprem habitualment per a l'extremeny), mentre que "passal" (passar) es pronunciaria "paçal", com si tingués una zeta castellana. L'alt-extremeny ha cedit aquest tret, incloent la particular pronunciació de la z sonora, a les variants lagarteira i manyega de la parla galaico-portuguesa de la fala de Xálima, on es dona de forma sistemàtica i escrupolosament d'acord amb l'etimologia encara que en cap localitat altextremenya propera es doni actualment aquest tret amb sistematització plena (el que és indicador de la vitalitat amb què gaudí el tret en altres temps): izel (dir, en mañegu, pronunciat "idel"), viziñu (veí, en mañegu, pronunciat "vidiñu"), etc.
  • Distinció b-v (fricativa) i b-B (oclusiva) en la parla de Garrovillas i Serradilla: caBeça (del llat. CAPUT), aBril (del llat. APERTUM), caBra (del llat. CAPRA), riBeru (del llat. RIPA),...
  • Terminació plural -us, -is (en comptes de -os, -és com és general en l'asturianu): carrus, cancionis, perrus, alreoris,...
  • Canvi del grup -dr- a -ir- en l'interior de paraula: mairi (mare), cuaira (quadra), ...
  • Formes aglutinades: megu (amb mi), tegu (amb tu), segu, nogu (amb nosaltres), vogu (amb vosaltres) (del llat. MECUM, TECUM, SECUM, NOBISCUM, VOBISCUM)
  • Aspiració del fonema antic /x/ (com en el castellà meridional) per influència de l'aspiració de la F- inicial llatina: caha, paha, rohu,...
  • Aspiració de la -s en posició implosiva o obertura de vocal que la precedeix (com en el castellà meridional), presència de fins a 10 vocales (i no tan sols vuit, per l'obertura de les vocals finals -u-, -i-, que no pot donar-se en castellà)
  • Formes verbals condicionals: sedríe, h.adríe, abríe,...
  • Pèrdua freqüent de la -d- intervocàlica
  • Confusió de formes de present en algunes varietats (com en les parles de Múrcia): nuh.otrus palremus (en comptes de 'nusotrus palramus', "nosaltres parlem"), cantemus, ...

Organitzacions i mitjans

Existeix una organització en la Comunitat d'Extremadura que defensa les varietats lingüístiques extremenyes, APLEx,[1] en particular la fala, l'altextremeny i el portuguès, si bé també s'interessa per la conservació dels trets peculiars migextremenys i baixextremenys i la resta de parles castellanes de la regió. A més a més, un particular, Manuel Trinidad, ha passat anys recollint informació sobre les parles d'Extremadura (asturlleoneses, galaicoportugueses i castellanes) que s'inclou en la secció de Dialectologia de la Biblioteca Virtual Extremenya (BVE).[2] Recentment, l'escriptor i traductor Aníbal Martín Borrego ha tingut un rol clau en la difusió de l'extremeny mitjançant les xarxes socials.

Classificació

L'extremeny és una parla del subgrup asturlleonès del grup ibero-occidental de les llengües romàniques ítalo-occidentals, que al seu torn pertanyen a la família de llengües indoeuropees.

Referències

  1. «The APLEx Extremadura Cultural Society». Arxivat de l'original el 2017-10-17. [Consulta: 1r maig 2007].
  2. «Dialectología - Biblioteca Virtual Extremeña». Arxivat de l'original el 2019-10-03. [Consulta: 28 gener 2021].

Vegeu també

Enllaços externs

  • Informació sobre Extremeny a la XV edició de l'Ethnologue, amb el codi “ext” (anglès)

Read other articles:

هذه المقالة يتيمة إذ تصل إليها مقالات أخرى قليلة جدًا. فضلًا، ساعد بإضافة وصلة إليها في مقالات متعلقة بها. (مارس 2019) سباستيان بادينغتون معلومات شخصية الميلاد 23 يونيو 1977 (46 سنة)  بورت أوف سبين  الجنسية ترينيداد وتوباغو  المدرسة الأم جامعة مكغيل  الحياة العملية المهن...

Federação de Voleibol da Bielorrússia(BVF) Federação de Voleibol da Bielorrússia Tipo Desportiva Fundação 1991 Sede Minsk Línguas oficiais bielorrussa Presidente Aliaksandr Piasetski Organização Sergej Danilov Sítio oficial Site Oficial A Federação de Voleibol da Bielorrússia (em bielorrusso:Bielorusskaia Volejbola Federatsija BVF) é uma organização fundada em 1991 que governa a pratica de voleibol na Bielorrússia, sendo membro da Federação Internacional de Voleibol e da ...

1982 studio album by Carole KingOne to OneStudio album by Carole KingReleased1982Recorded1982 at Studio South, Austin, TX and Kendun Studios, Hollywood, CAGenrePoprockLabelAtlanticProducerCarole King, Mark HallmanCarole King chronology Pearls: Songs of Goffin and King(1980) One to One(1982) Speeding Time(1983) One to One is an album by American singer-songwriter Carole King, released in 1982.[1] It is also the name of the accompanying concert video. The album, her twelfth, pea...

This article is an orphan, as no other articles link to it. Please introduce links to this page from related articles; try the Find link tool for suggestions. (August 2023) Keeling-Puri Peace PlazaNearest cityRockford, IllinoisArea2.5 acres (1.0 ha)Created2002 (2002) The Keeling-Puri Peace Plaza is a 2.5-acre (10,000 m2) park in Rockford, Illinois, United States. Established in 2002, the plaza celebrates the United Nations’ official September 21 International Day of Peac...

OSI Pharmaceuticals, Inc.Shaping Medicine, Changing Lives[1]JenisAnak perusahaanIndustriFarmasi[2]Didirikan1983KantorpusatMelville, New YorkTokohkunciColin Goddard, CEOMichael G. Atieh, CFORobert A. Ingram, Chairman[2]ProdukBiofarmasiBioterapeutikPendapatan$375.7 juta USD (2006)[3]Laba bersih$-582.2 juta USD (2006)[3]Karyawan554 (2007-02)[4]IndukAstellas Pharma (2010-sekarang)Situs webwww.osip.com OSI Pharmaceuticals, Inc. merupakan sebuah perus...

  لمعانٍ أخرى، طالع تشيستر (توضيح). تشيستر     الإحداثيات 41°24′08″N 72°28′57″W / 41.402222222222°N 72.4825°W / 41.402222222222; -72.4825  [1] تاريخ التأسيس 1836  تقسيم إداري  البلد الولايات المتحدة[2][3]  خصائص جغرافية  المساحة 16.8 ميل مربع  ارتفاع 110 متر  ع�...

Artikel ini perlu diwikifikasi agar memenuhi standar kualitas Wikipedia. Anda dapat memberikan bantuan berupa penambahan pranala dalam, atau dengan merapikan tata letak dari artikel ini. Untuk keterangan lebih lanjut, klik [tampil] di bagian kanan. Mengganti markah HTML dengan markah wiki bila dimungkinkan. Tambahkan pranala wiki. Bila dirasa perlu, buatlah pautan ke artikel wiki lainnya dengan cara menambahkan [[ dan ]] pada kata yang bersangkutan (lihat WP:LINK untuk keterangan lebih lanjut...

  لمعانٍ أخرى، طالع معركة سمولينسك (توضيح). معركة سمولينسك 1812 جزء من الغزو الفرنسي لروسيا معركة سمولينسك في 18 أغسطس 1812 معلومات عامة التاريخ 16–18 أغسطس 1812 البلد دوقية لتوانيا الكبرى  الموقع سمولينسك، الإمبراطورية الروسية54°46′N 32°02′E / 54.767°N 32.033°E / 54.767; 32.033...

هذه المقالة يتيمة إذ تصل إليها مقالات أخرى قليلة جدًا. فضلًا، ساعد بإضافة وصلة إليها في مقالات متعلقة بها. (ديسمبر 2021) هذه قائمة بـ 177 سفارة مقيمة في واشنطن العاصمة للبعثات الدبلوماسية الأخرى في الولايات المتحدة ، انظر قائمة البعثات الدبلوماسية في الولايات المتحدة الأمريكي...

This article has multiple issues. Please help improve it or discuss these issues on the talk page. (Learn how and when to remove these template messages) This article needs to be updated. Please help update this to reflect recent events or newly available information. (February 2020) This article may be in need of reorganization to comply with Wikipedia's layout guidelines. Please help by editing the article to make improvements to the overall structure. (February 2021) (Learn how and when to...

NBA team season NBA professional basketball team season 2008–09 Phoenix Suns seasonHead coach Terry Porter Alvin Gentry General managerSteve KerrPresidentSteve KerrOwner(s)Robert SarverArenaUS Airways CenterResultsRecord46–36 (.561)PlaceDivision: 2nd (Pacific)Conference: 9th (Western)Playoff finishDid not qualifyStats at Basketball-Reference.comLocal mediaTelevisionFox Sports Arizona, KUTPRadioKTAR < 2007–08 2009–10 > The 2008–09 Phoenix Suns season was the ...

Halaman ini berisi artikel tentang stasiun televisi asal Jepang. Untuk perusahaan yang memilikinya, lihat Mainichi Broadcasting System. JOOY-DTVOsaka, Wilayah KansaiJepangSaluranDigital: 16 (UHF)Virtual: 4 (041)BrandingMBS TVSloganLiyon Channel (The Lion Channel) (らいよんチャンネルcode: ja is deprecated , raiyon chaneru)PemrogramanSubkanal042, 043AfiliasiJapan News Network (JNN)KepemilikanPemilikMainichi Broadcasting System, Inc.RiwayatDidirikan27 Desember 1950Siaran perdana1 Maret ...

Greek diplomat, ambassador to Switzerland The topic of this article may not meet Wikipedia's general notability guideline. Please help to demonstrate the notability of the topic by citing reliable secondary sources that are independent of the topic and provide significant coverage of it beyond a mere trivial mention. If notability cannot be shown, the article is likely to be merged, redirected, or deleted.Find sources: Ekaterini Xagorari – news · newspapers · book...

Type of motorcycle Armstrong MT500ManufacturerArmstrong-CCM MotorcyclesProduction1983–1987EngineRotax 504mil 481.3 cc Air-cooled single cylinder four-stroke, four-valve, single overhead camPower32 bhp (24 kW) @ 6200 RPMTorque38 N⋅m (28 lbf⋅ft) @ 5500 RPMTransmissionO ring chain running on hardened steel sprocketsWheelbase145 centimetres (57 in)DimensionsL: 217 centimetres (85 in) W: 79 centimetres (31 in)Fuel capacity13 litres (2.9 imp ga...

Lutjanus endecacanthus Conservation status Data Deficient (IUCN 3.1)[1] Scientific classification Domain: Eukaryota Kingdom: Animalia Phylum: Chordata Class: Actinopterygii Order: Perciformes Family: Lutjanidae Genus: Lutjanus Species: L. endecacanthus Binomial name Lutjanus endecacanthusBleeker, 1863 Synonyms[2] Lutjanus modestus Bleeker, 1863 Lutjanus endecacanthus, the Guinea snapper, is a species of marine ray-finned fish, a snapper belonging to the family Lutjan...

Biological concept Not to be confused with Sympathy. Look up sympatry in Wiktionary, the free dictionary. Sympatric pitcher plants, Nepenthes jamban (left) and Nepenthes lingulata (right) in Sumatran upper montane forest In biology, two related species or populations are considered sympatric when they exist in the same geographic area and thus frequently encounter one another.[1] An initially interbreeding population that splits into two or more distinct species sharing a common range...

Roti lapis hamRoti lapis ham dan sayuranNama lainHam sandwichJenisRoti lapisBahan utamaDua potong roti, irisan tipis ham  Media: Roti lapis ham Roti lapis ham yang menggunakan roti panggang Roti lapis ham dengan mentimun dan tomat Roti lapis ham (bahasa Inggris: ham sandwich) adalah salah satu jenis roti lapis yang umum ditemukan di berbagai negara.[1] Roti yang digunakan bisa roti yang dioles mentega atau roti yang dipanggang. Sejarah Roti lapis ham adalah salah satu roti la...

Shenyang kota shenyangkota sub provinsi沈阳市Lokasi kota di Liaoning dan RRCNegara TiongkokProvinsiLiaoningJumlah satuan pemerintahan Daftar 13 Pemerintahan • Sekretaris partaiZeng Wei (曾维) • Wali kotaLi Yingjie (李英杰)Luas • kota sub provinsi12.942 km2 (4,997 sq mi) • Luas perkotaan3.464 km2 (1,337 sq mi)Ketinggian55 m (180 ft)Populasi (sensus 2010) • kota sub provinsi8.10...

Artikel ini sebatang kara, artinya tidak ada artikel lain yang memiliki pranala balik ke halaman ini.Bantulah menambah pranala ke artikel ini dari artikel yang berhubungan atau coba peralatan pencari pranala.Tag ini diberikan pada Februari 2023. Kementerian Transportasi, Infrastruktur Nasional dan Keselamatan Jalan RayaIsraelמשרד התחבורה, התשתיות הלאומיות והבטיחות בדרכיםوزارة المواصلات والأمان على الطريقMarkas Besar Kemente...

British TV series or programme HunterGenreCrime dramaCreated byGwenyth HughesWritten byMick FordGwenyth HughesDirected byColm McCarthyStarringHugh BonnevilleJanet McTeerNathan ConstanceAnna KovalEleanor MatsuuraJonathan SlingerGeoffrey StreatfeildHarriet WalterComposerBen BartlettCountry of originUnited KingdomOriginal languageEnglishNo. of series1No. of episodes2ProductionExecutive producersJessica PopeSimon CurtisProducerEmma BensonCinematographyDamian BromleyRunning time60 minutesProd...