Expedició a Dhu l-Kadr i a l'Eufrates (1400)

Plantilla:Infotaula esdevenimentExpedició a Dhu l-Kadr i a l'Eufrates

L'expedició a l'emirat de Dhu l-Kadr o Abulistan/Elbistan i a la zona del Eufrates (1400) fou una campanya militar de les forces de Tamerlà que havien conquerit Sivas i avançaven cap al sud.

Després de la conquesta de Sivas, Tamerlà, llest com era, no va avançar cap al interior, tenint a rereguarda els turcmans hostils i els mamelucs, tot i saber que el jalayírida Ahmad ibn Uways havia evacuat Bagdad aquell mes d'agost i havia anat a buscar el refugi otomà juntament amb el kara koyunlu Kara Yusuf. El seu projecte era ocupar els principals bastions de l'Eufrates (Malatya, Kiakhta i Behisni) que podia utilitzar en una guerra contra els mamelucs per la possessió de Síria.[1]

Grups turcmans de l'emirat de Dhu l-Kadr havien robat cavalls a les forces timúrides durant el setge de Sivas i Timur va decidir revenjar-se. L'emir o hakim Tahartan d'Erzincan fou reenviat al seu domini per controlar les fronteres. Cap a Dhu l-Kadr va enviar al príncep Xah Rukh amb diversos amirs; només saber-se la seva arribada els turcmans van fugir a les muntanyes però foren perseguits i morts; alguns van tractar de lluitar sense cap èxit; el botí va consistir en cavalls, bous, cabres i mules.

Després es va enviar un correu a Malatya (Melitene) per intimar la ciutat a la rendició. El governador era el fill de Mustafà, el defensor de Sivas, que com a resposta va fer empresonar al correu, desfermant la ira de Timur que amb totes les seves forces va marxar cap a Malatya. Al saber-ho, Ibn Mustafa va abandonar la ciutat amb els seus fidels[2] i quan va arribar Timur, Malatya li va obrir les portes (15 de setembre del 1400) i va comprar l'amnistia pels musulmans (els georgians i armenis, cristians, foren fets esclaus). Les altres ciutats otomanes de l'Eufrates fins a Kiakhta es van sotmetre a Jahan Xah que va assolar tota la zona.

En aquest territori es va constituir en un govern de frontera encomanat a Kara Osman, emir de Diyarbakr,[3] que tenia l'encàrrec d'actuar de concert amb Tahartan (al que en teoria estava supeditat) per defensar la zona de protecció de l'Eufrates, zona que anava de Erzurum a Kiakhta. En tot aquest temps Bayazid I no va fer cap intent seriós d'aturar o enfrontar a Timur.[1]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 Campaigne de Timur en Anatolie (1402), per Marie-Mathilde Alexandrescu Derca, Bucarest, 1942
  2. ↑ Yazdi Sharaf al-Din Ali, Zafarnama, Trad. al francès de Petis de la Croix sota el títol “Histoire de Timur Bec”, V, 16
  3. ↑ De la Croix el considera erròniament fill de Burhan al-Din de Sivas, però en realitat Kara Osman era l'amir dels Ak Koyunlu i qui havia matat a Burhan al-Din en combat; el fill de Burhan al-Din era Zain al-Abidin Muhammad