Eugène Schaus (Gonderange, 12 de maig de 1901 - Ciutat de Luxemburg, 29 de març de 1978) fou un polític i jurista luxemburguès, figura principal als primers temps del Partit Democràtic, del qual ell seria el president des de 1952 fins a 1959.
Schaus es va mantenir en una sèrie de governs, sota Pierre Dupong i Pierre Werner, durant un període de trenta anys. Va ocupar el càrrec de viceprimer ministre, càrrec creat especialment per a Schaus, al primer govern Werner I, on va estar novament entre 1969 a 1974 al govern Werner-Schaus II, així com en una altra sèrie d'alts càrrecs.
Advocat amb experiència, va fer estudis a l'Ateneu de Luxemburg i de dret a les universitats de París, Brussel·les i Berlín. Schaus va ser elegit a la Cambra de Diputats el 1937 fins al 1940, quan el país va ser ocupat per l'Alemanya nazi i la Cambra va ser suspesa. Després d'haver negat jurar lleialtat a les forces de l'ocupació, Eugene Schaus, la seva esposa i els seus tres fills van passar la major part de la guerra als camps de deportació alemanys d'Europa Oriental, i només van tornar al final de la guerra. Va ser pel Grup de Patriotisme i Democràcia membre del Govern de la Unió Nacional, quan va ser nomenat com a ministre de l'Interior, i novament elegit en la pròxima elecció, el 1945. Va romandre a la Cambra de Diputats, com un diputat o com a ministre del govern, fins al 1974.[1]
Schaus va ser reconegut com el més destacat polític liberal el 1947 per la seva inclusió en el grup de coalició del Partit Popular Social Cristià - Grup Democràtic sota Pierre Dupong, afegint el càrrec de Ministre de Justícia al d'Interior.[1] A causa del seu lideratge en aquest govern, és conegut com el Ministeri Dupong-Schaus. El 1951, el CSV va formar una coalició amb el Partit Socialista dels Treballadors, expulsant Schaus del govern. A l'any següent, va ser elegit Schaus pel Partit Democràtic, succeint a Lucien Dury.
El 1958, un escàndol per corrupció al govern va permetre a Schaus, com a líder de l'oposició, una nova reactivació, i el seu partit novament va ser en el govern. Schaus va al·legar que el govern havia ofert un suborn per a un contractista; mentre aquest el negava i es va fer l'eliminació de l'empresa de la llista d'oferents, l'intent de suborn no es va aconseguir informar correctament, i el govern es va esfondrar.[2] A les eleccions generals celebrades l'any següent, el Partit Democràtic gairebé va duplicar la seva quota d'escons, i es va substituir al LSAP en la coalició de govern que es va formar després de l'eleccions i de la mort del primer ministre Pierre Frieden.
Referències
