L'estructura de l'eucromatina recorda la d'un collar de perles, representant cadascuna d'elles un nucleosoma. Els nucleosomes estan composts per vuit proteïnes denominadrs histones, amb aproximadament 146 parells de bases (Pb) de nucleòtids enrotllats a cadascuna; en l'eucromatina aquest empaquetament és menor per poder accedir amb major facilitat a l'ADN. Cada histona posseeix una estructura variant que se creu que intervé en l'ordenació de la cromatina. En concret, escreu que la lisina metilada 4 en les histones actua com un marcador genèric per a l'eucromatina.
Aspecte
L'eucromatina generalment s'observa com bandes de color clar quan és tenyida amb colorant Giemsa i s'observa a través del microscopi òptic; a diferència de l'heterocromatina, que es tenyeix en bandes fosques. En els procariotes l'eucromatina és l'únic tipus de cromatina present, cosa que indica que l'estructura de l'heterocromatina evolucionà més tard, a la vegada que el nucli cel·lular, possiblement com un mecanisme per gestionar un genoma cada vegada més gran.
Funció
L'eucromatina participa en la transcripció de l'ADN a ARN. L'estructura menys compacta permet les proteïnes reguladores de gens i als complexos d'ARN polimerasa unir-se fàcilment a la seqüència d'ADN, permetent així el principi de la transcripció. Es creu que la cèl·lula utilitza la transformació d'eucromatina a heterocromatina com un mètode de controlar l'expressió genètica i la replicació.
Zheng C, Hayes J «Structures and interactions of the core histone tail domains.». Biopolymers, 68, 4, 2003, pàg. 539-46. PMID: 12666178.
Muegge K «Modifications of histone cores and tails in V(D)J recombination.». Genome Biol, 4, 4, 2003, pàg. 211. PMID: 12702201.ArticleArxivat 2020-05-29 a Wayback Machine.
