EtilendiaminaSubstància química | tipus d'entitat química |
---|
Massa molecular | 60,069 Da |
---|
|
Fórmula química | C₂H₈N₂ |
---|
|
SMILES canònic | |
---|
Identificador InChI | Model 3D |
---|
|
Densitat | 0,91 g/cm³ (a 20 ℃, líquid) |
---|
Índex de refracció | 1,4565 (a 20 ℃, 589 nm) |
---|
PKa | 9,98 (a valor desconegut) |
---|
Moment dipolar elèctric | 1,99 D |
---|
Punt de fusió | 8,3 ℃ 10 ℃ 11,1 ℃ |
---|
Punt d'ebullició | 116,1 ℃ (a 760 Torr) 117 ℃ (a 101,325 kPa) |
---|
Moment dipolar elèctric | 1,99 D |
---|
Pressió de vapor | 11 mmHg (a 20 ℃) |
---|
|
Límit inferior d'explosivitat | 2,5 % (V/V) |
---|
Límit superior d'explosivitat | 12 % (V/V) |
---|
Límit d'exposició mitjana ponderada en el temps | 25 mg/m³ (10 h, Estats Units d'Amèrica) |
---|
Punt d'inflamabilitat | 93 °F |
---|
IDLH | 2.460 mg/m³ |
---|
NFPA 704: Standard System for the Identification of the Hazards of Materials for Emergency Response () |
Identificador Kemler | 83 |
---|
|
líquid inflamable de classe IC |
L'etilendiamina és el compost orgànic amb la fórmula C₂H₄(NH₂)₂. Es tracta d'un líquid incolor amb una olor similar a l'amoníac, i és una amina molt bàsica. És un bloc constructiu àmpliament utilitzat en síntesi química, amb aproximadament 500.000 tones produïdes el 1998. L'etilendiamina reacciona fàcilment amb la humitat a l'aire humit per produir una boira corrosiva, tòxica i irritant, a la qual fins i tot exposicions curtes poden causar greus danys a la salut. És el primer membre de les anomenades polietilè amines.[1][2][3]
Referències
- ↑ Nomenclature of Organic Chemistry: IUPAC Recommendations and Preferred Names 2013 (en anglès). Cambridge: Royal Society of Chemistry, 2013. DOI 10.1039/9781849733069. ISBN 978-0-85404-182-4. [Enllaç no actiu]
- ↑ «Immediately Dangerous to Life or Health Concentrations (IDLH): Ethylenediamine» (en anglès americà). NIOSH Publications and Products. CDC, 02-11-2018. [Consulta: 26 juny 2022].
- ↑ Rollinson, Carl L.; Bailae, John C.; Foster, Laurence S.; Gever, Gabriel. Tris(ethylenediamine)chromium(III) Salts. Hoboken, NJ, USA: John Wiley & Sons, Inc., 2007-01-05, p. 196–200. DOI 10.1002/9780470132333.ch60. ISBN 978-0-470-13233-3.