PROFILPELAJAR.COM

L'estructura d'un article científic és com s'estableix la divisió per seccions dels continguts exposats als articles científics.^[1] El format d'IMRaD (Introducció, Metodologia, Resultats i Discussió, de l'anglès "Introduction, Methodology, Results and Discussion")^[2] ha estat adoptat per un nombre fermament creixent de revistes acadèmiques des de la primera meitat del segle xx. L'estructura d'IMRaD ha arribat a ser l'estil dominant d'escriptura acadèmica a les ciències, més notablement a la biomedicina empírica.^[3]^[4]^[5]

L'estructura IMRaD s'utilitza principalment a articles d'investigació científica experimental mentre que els que no són d'aquest tipus solen utilitzar altres esquemes d'estructura.^[1]

En les ciències mèdiques s'ha establert la guia CONSORT per a informar de proves aleatoritzades.^[6]

Estructura IMRaD

Introducció:

En aquesta secció es justifica la necessitat del projecte d'investigació, què falta per resoldre tenint en compte allò que un mateix o altres han investigat amb anterioritat, es fa un resum de les publicacions científiques anteriors que tracten el mateix o similar tema d'investigació i s'emeten una hipòtesi i uns objectius.^[7]

Mètodes:

En aquesta altra secció s'explica el disseny de la recerca donant una descripció detallada dels procediments seguits en la recerca.^[7]

Resultats:

En aquesta secció es presenten els resultats lliures d'interpretacions.^[8]

Molts investigadors comencen emplenant els continguts de l'article científic per aquesta secció, després escriuen la introducció i la discussió.^[2]

Discussió:

En aquest apartat es donen interpretacions als resultats posant-los en relació, si és possible, amb resultats d'altres investigacions similars.^[8] Poden afegir-se les consideracions de futures línies d'investigació, futures oportunitats de fer altres recerques, a partir del mateix article científic.^[9]

Per a les ciències mèdiques Docherty i Smith proposaren una estructura per a la discussió:^[10]

Establir els resultats principals.
Establir les deficiències i les capacitats de l'estudi sense donar èmfasi a cap de les dos. Si no s'establiren les deficiències tant l'editor com el potencial lector tindrien fonament per a dubtar de l'estudi.
Considerar les deficiències i capacitats de l'estudi en relació amb altres estudis. Es destaquen les diferències amb altres estudis i s'explica el perquè.
Considerar les implicacions de l'estudi.^[6]
Determinar què queda per resoldre, establint possibilitats de noves línies d'investigació.^[10]

Altres estructures

Als articles científics de revisió s'utilitza una estructura similar a IMRaD:^[11]

Introducció: es determinen les preguntes que es pretén contestar.
Metodologia: s'explica "com, amb quins criteris i quins treballs s'han seleccionat per a la revisió"
Desenvolupament i discussió: es mostren els detalls més destacables dels articles revisats i un resum argumentat dels resultats dels articles revisats.
Conclusions: es proposen noves hipòtesis.

Altres seccions

Sol incloure's la secció "Resum" al principi. Serveis per a ajudar a decidir si llegir-se l'article sencer al potencial lector.^[7] En l'àmbit de les ciències mèdiques s'ha anat presentant el resum de manera estructurada.^[6]

Hi ha autors que consideren que el títol,^[12]^[13] l'autoria,^[14] els reconeixements i les referències^[15]^[16] són parts de l'estructura.

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 «Scientific Papers». Scitable. Nature Education. [Consulta: 4 agost 2017].
↑ ^2,0 ^2,1 Hoogenboom i Manske, 2012, p. 514.
↑ Luciana B. Sollaci & Mauricio G. Pereira «The introduction, methods, results, and discussion (IMRAD) structure: a fifty-year survey». J Med Libr Assoc. J Med Libr Assoc. 2004 July; 92(3): 364–371, 92, 3, 7-2004, pàg. 364–7. PMC: 442179. PMID: 15243643.
↑ Day, RA «The Origins of the Scientific Paper: The IMRAD Format». American Medical Writers Association Journal, 4, 2, 1989, pàg. 16–18 [Consulta: 17 juny 2011].
↑ Szklo, Moyses «Quality of scientific articles». Revista de Saúde Pública, 40, 2006, pàg. 30–35. DOI: 10.1590/s0034-89102006000400005 [Consulta: 17 juny 2011].
↑ ^6,0 ^6,1 ^6,2 Docherty i Smith, 1999, p. 1224.
↑ ^7,0 ^7,1 ^7,2 Hoogenboom i Manske, 2012, p. 515.
↑ ^8,0 ^8,1 Hoogenboom i Manske, 2012, p. 516.
↑ Hoogenboom i Manske, 2012, p. 517.
↑ ^10,0 ^10,1 Docherty i Smith, 1999, p. 1224-1225.
↑ Guirao-Goris, Josep Adolf; Olmedo Salas, A.; Ferrer Ferrandis, Esperanza «El artículo de revisión». Revista Iberoamericana de Enfermería Comunitaria, 1, 1, 2008, pàg. 20.
↑ Slafer, 2009, p. 125.
↑ Villagrán T. i Harris, febrer 2009, p. 72.
↑ Slafer, 2009, p. 126.
↑ Slafer, 2009, p. 130.
↑ Villagrán T. i Harris, febrer 2009, p. 75.

Bibliografia

Hoogenboom, Barbara J.; Manske, Robert C. «How to write a scientific paper». International Journal of Sports Physical Therapy, 7, 5, 2012, pàg. 512-517.
Docherty, Michael; Smith, Richard «The Case for Structuring the Discussion of Scientific Papers : Much the Same as That for Structuring Abstracts». BMJ : British Medical Journal, 318, 7193, 1999, pàg. 1224–1225.
Slafer, Gustavo A. «¿Cómo escribir un artículo científico?». Revista de Investigación en Educación, 6, 2009, pàg. 124-132.
Villagrán T., Andrea; Harris, Paul R. «Algunas claves para escribir correctamente un artículo científico». Revista chilena de pediatría, 80, 1, 2-2009. DOI: 10.4067/S0370-41062009000100010.