Esteve Cruanyes i Oliver (L'Arboç, Baix Penedès, 14 de juliol de 1925 - 20 de febrer de 2010), va ser un empresari, historiador local i escriptor català, autor de nombrosos treballs periodístics i d'investigació, així com llibres, molts d'ells de temàtiques arbocenques.
Biografia
Neix a l'Arboç el 1925, fill de l'empresari dedicat a la producció d'alcohol i polític local Esteve Cruanyes i Escarré. Se l'anomena Esteve com als tres hereus de les anteriors generacions de la família que el precedeixen. El seu avi va ser alcalde de L'Arboç, el seu poble natal i després de la Guerra Civil Espanyola, el seu pare fou empresonat pel bàndol vencedor degut a la seva trajectòria política com a alcalde republicà de l'Arboç i membre actiu d'Esquerra Republicana de Catalunya. És el gran de tres germans: Esteve, Josep i Maria. Després de cursar els estudis de Peritatge Mercantil a Barcelona torna a l'Arboç i es casa amb Montserrat Ràfols i Raventós, amb la qual tingué tres fills: Esteve, Joan i Àngela.
Professionalment, en acabar els estudis i les milícies intenta tirar endavant el negoci de la família, molt maltractat per la guerra, que finalment acaba tancant. Als anys 60 esdevé gerent i soci de l'empresa catalanofrancesa Vilarol S.A., dedicada a la producció tèxtil.
Va ser responsable de la configuració actual de la vila de l'Arboç i de la seva fibra social, ja que va dissenyar, entre d'altres, la Plaça de la Badalota (1964), la façana de la Casa de la Vila (1969) i el monument a l'Abat Escarré (1978). També va treballar en la promoció per a la restauració de l'Església de Sant Julià, presidí l'antiga Fundació Residència Hospital de Sant Antoni Abat, i promotor de la transformació d'aquesta fundació en l'actual Fundació Pública de Serveis, Patronat Sant Antoni Abat.[1]
